Cultura

Mor Juliette Gréco

La cantant i actriu Juliette Gréco, gran dama de la cançó francesa, va morir ahir als 93 anys, després de set dècades de carrera i desenes de cançons immortals

Cantava tant amb la veu com amb les mans, era un prodigi de gestualitat i elegància

Icona de la cançó francesa, musa dels existencialistes eternament pàl·lida i vestida de negre, la reina de les nits de Saint-Germain-des-Prés, la intèrpret que va convertir cançons com ara Deshabillez-moi, Je hais les dimanches, Les feuilles mortes, Si tu t’imagines, Sous le ciel de Paris –la seva cançó més escoltada a Spotify– o La Javanaise, més que en estàndards, en monuments immortals de la chanson. Tot això i més era Juliette Gréco, que va morir ahir als 93 anys, a la localitat provençal de Ramatuela, després d’haver demostrat la seva passió torrencial als escenaris –on cantava tant amb la veu com amb les mans: era un prodigi de gestualitat i elegància– gairebé fins al final, durant prop de setanta anys en actiu. De fet, ja amb una edat molt avançada va actuar el 2004 al Teatre Grec i el 2007 al Palau de la Música Catalana, on ja havia cantat el 1983, en una gira amb un programa de mà on la cantant es presentava així: “El meu nom és Juliette Gréco . Mai no he tingut pseudònim. Vaig néixer un set de febrer. La meva mare em va dir que aquell dia plovia. La pluja ajuda les plantes a créixer, fins i tot les verinoses.” Una de les seves primeres actuacions a Catalunya va tenir lloc uns anys abans, el 17 de juliol del 1969, al desaparegut club Paladium de Platja d’Aro.

Nascuda a Montpeller el 1927, Gréco va començar la seva carrera artística com a actriu de teatre i ràdio, però bons amic com Jean-Paul Sartre li van aconsellar que se centrés en la cançó. Tot i així, la seva filmografia també és molt extensa i inclou títols com ara Orphée (1950) de Jean Cocteau; Elena et les Hommes (1955), de Jean Renoir; Bonjour tristesse (1958) d’Otto Preminger, i The roots of heaven (1958), de John Huston.

Com a cantant, la seva trajectòria va començar a finals dels anys quaranta, i de seguida el seu estil únic va conquerir tant el gran públic com intel·lectuals de la talla de Raymond Queneau, Boris Vian, Albert Camus, Jean-Paul Sartre i Jacques Prévert, alguns dels quals fins i tot van escriure lletres per a ella. També van compondre per a la Gréco autors com ara Jacques Brel, Charles Aznavour, Serge Gainsbourg –l’autor de La Javanaise, un dels himnes de Juliette– i Léo Ferré, que posteriorment es consagrarien com a cantants.

A Gréco no li van faltar reconeixements en vida al seu país, on la chanson continua sent patrimoni nacional. El 1984 va ser condecorada com a Dama de la Legió d’Honor. Ara, li haurien de fer un funeral d’Estat com a Johnny Hallyday, no?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Joan Miquel Oliver
MÚSIC

“La llibertat, avui dia, està molt infravalorada”

BARCELONA
Mirador

Sola amb la veu de Tilda Swinton

QUERALT RIERA
Dramaturga i directora

“A Catalunya, ens emmirallem en una pobresa congènita”

BARCELONA

La Casa Batlló tanca

barcelona

Dolor en femení

BARCELONA
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

El Pen Català distingeix el kurd Behrouz Boochani

La Hiroshima també caduca

La Hiroshima també caduca

BARCELONA
Maria Climent rebrà el premi El Setè Cel per ‘Gina’
LITERATURA

Maria Climent rebrà el premi El Setè Cel per ‘Gina’

Ana María Ruiz López guanya el premi Feel Good
PREMI

Ana María Ruiz López guanya el premi Feel Good