El cinema que mira el teatre

La 29a edició del festival Temporada Alta no només se celebrarà amb una programació ambiciosa d’arts escèniques. Com està fent des de fa anys, també ho farà amb una destacada selecció de pel·lícules que exploren noves formes escenogràfiques o que teixeixen d’alguna manera ponts entre ambdues disciplines artístiques: la teatral i la cinematogràfica. En total són vuit propostes, que permetran al públic del festival poder veure pel·lícules de temàtiques socials i culturals molt diverses.

Una de les grans temàtiques que forma part de la programació d’aquesta edició és la immigració, que alhora és el tema principal de la pel·lícula A este lado del mundo, de David Trueba, que es podrà veure en el Temporada Alta. La nova obra del cineasta explica la història d’un enginyer que decideix acceptar un encàrrec de feina a Melilla i allà xoca amb una realitat desconeguda per a ell i amb la complexitat d’un dels grans assumptes que remouen el món: la immigració.

Pel que fa a la programació cinematogràfica de produccions internacionals, destaca Tomando partido, el documental de Joe Stephenson sobre la vida d’un dels grans actors anglesos més reputats, Ian McKellen, popular per les seves participacions en pel·lícules d’èxit com ara El senyor dels anells i X-men, però també amb una àmplia trajectòria deixant una petja ferma als escenaris teatrals. També s’hi podrà veure, novament a la pantalla gran, Vania en la calle 42, possiblement una de les millors pel·lícules sobre teatre que mai s’han rodat. Dirigida per Louis Malle, és un assaig de L’oncle Vània, de Txékhov, en què es fusionen la història que explica l’obra amb les dels actors que la interpreten en els assajos que tenen lloc en un teatre abandonat de Broadway.

Dirigida per Alla Kovgan, Cunningham és la mirada documental sobre l’evolució artística d’un dels ballarins i coreògrafs més influents del segle XX, Merce Cunningham. La història que narra el film comprèn la seva evolució –des de 1944 fins a 1972– com a ballarí just en el moment posterior a la Segona Guerra Mundial.

Pel que fa a produccions catalanes, aquest any es projectaran Actrius, la pel·lícula de Ventura Pons que parla del món del teatre i en què es reuneix un quartet irrepetible de grans actrius catalanes com són Núria Espert, Rosa Maria Sardà, Anna Lizaran i Mercè Pons, i Girant per Sant Antoni, de Pere Alberó, que capta la gentrificació experimentada al barri barceloní.

El documental Encara hi ha algú al bosc, que complementa l’obra de teatre que també es podrà veure en el festival, és un film periodístic que dona veu als oblidats de la guerra dels Balcans, a les víctimes de violacions utilitzades com a armes de guerra i també als fills nascuts d’aquestes violacions, també víctimes diferides del conflicte, quan se celebren els 25 anys del tractat de pau.

El festival de tardor de Catalunya presentarà per primera vegada aquí la videoinstal·lació d’Albert Serra, un dels directors més presents en el festival els darrers anys, titulada Personalien. El banyolí proposa una experiència immersiva a través de pantalles en un bosc amb personatges del segle XVIII que practiquen cruising, com en un quadre animat i obscur de Watteau. Aquesta instal·lació, que va ser un encàrrec del Museu Reina Sofia de Madrid –on es va estrenar l’any passat–, s’inspira en Sade i gira al voltant del desig sexual i les contradiccions amb la moral vigent.