Cultura

El Caixafòrum s’endinsa en l’art de commoure

‘Poètiques de l’emoció’ ressegueix la iconografia dels afectes a través d’una quarantena d’obres

L’exposició confronta peces de diferents èpoques

La Magdalena al peu de la Creu o la Verge sostenint el cos del fill mort, tal com les representen tants retaules medievals, inspiren sentiments de dolor i pietat tan intensos com els personatges d’alguns vídeos de Bill Viola o les fotografies que va fer Enric Folgosa d’un funeral a Kosovo durant la guerra dels Balcans. La commoció davant el dolor dels altres és tan antiga com la mateixa història de l’art, però no ho és menys que les manifestacions d’embriaguesa i joia, de ràbia, de por o de vergonya que els artistes han incorporat al llarg dels segles al seu repertori iconogràfic. Poètiques de l’emoció, la nova exposició temporal del Caixafòrum Girona, s’endinsa en la dimensió sensible de les arts visuals, tant per la seva doble capacitat de reflectir sentiments com de provocar-los, per mitjà de 43 obres de 21 artistes com ara Joan Miró, Colita, Pipilotti Rist, Julio González, Esther Ferrer, Darío de Regoyos, Perejaume, Manolo Millares, Juan Uslé, Ramon Padró Pijoan o Francesca Woodman.

Oberta fins al 14 de març del 202 i comissariada per Érika Goyarrola, l’exposició posa l’accent en l’art contemporani per posar en qüestió el prejudici que, des de les avantguardes del segle XX, les emocions han estat desplaçades a favor de les idees o del raonament teòric. Al contrari, la contemporaneïtat s’ha servit també del poder de l’art per commoure, sovint amb fins polítics.

Poètica de les emocions s’organitza en tres àmbits, cadascun dels quals reflecteix una manera d’abordar l’emoció en la història de l’art. El primer posa el focus en el tractament expressiu del subjecte, a través d’obres contemporànies i peces d’art religiós que expressen dolor o aflicció. El segon presenta un conjunt de peces en les quals l’emoció adopta una forma metafòrica, en projectar l’artista el seu estat anímic al paisatge o l’arquitectura. Finalment, el tercer analitza els mitjans pels quals l’art s’ha apropiat sentiments col·lectius a través dels moviments socials i la política, però també de l’esfera de la festa o les celebracions populars. La majoria de les obres exposades pertanyen al fons d’art contemporani de la Fundació La Caixa, però també n’hi ha d’una quinzena de prestadors, entre ells el MNAC, el Macba, la Fundació Miró i els mateixos artistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Daniel Giralt-Miracle i Ferran Barenblit
PRIMER I ACTUAL DIRECTOR DEL MACBA

“El Macba no és un museu plàcid”

barcelona

Tretze obres guardonades en els Premis d’Arquitectura

Girona

Diversitat visual

Barcelona
esdeveniment virtual i gratuït

La fira b’Ars fa visible el talent dels efectes visuals i l’animació

Barcelona

Himnes d’‘El Pelusa’

BARCELONA

‘Els hereus de la terra’ es rodarà també a Girona

Girona

Els concerts de Fires es reprogramen a l’Auditori

Girona
commemoració

L’Arxiu Nacional celebra 40 anys i estrena guia

art de la franja

L’Aragó reclama al jutjat l’execució de la sentència