Música

AC/DC, invencibles

L’històric grup australià, refet d’uns anys de turbulències, torna amb ‘PWR / UP’, el seu dissetè disc en 47 anys de trajectòria i el primer que publiquen en sis anys

El grup treu del calaix ‘riffs’ de guitarra creats per Malcolm Young, mort a final del 2017

La vella guàrdia del hard rock ha mostrat sempre un gran esperit de resistència. Ozzy Osbourne i Deep Purple han publicat nous discos aquest 2020 (Ordinary Man en el cas del madman i Whoosh! en el dels llegendaris autors de Smoke on the Water, tots dos ben dignes) i Alice Cooper, un altre il·lustre septuagenari, n’acaba d’anunciar un, Detroit Stories, per al pròxim mes de febrer. No tothom donava per fet, però, que entre aquests retorns hi figuraria també el d’AC/DC, ja que les turbulències per les quals ha passat la icònica i encara electritzant banda australiana en els últims anys no han estat menors. Brian Johnson, el cantant, va haver d’abandonar una gira a principi del 2016 pel risc de quedar-se sord (va ser substituït d’urgència, no sense polèmica, per Axl Rose, de Guns n’ Roses, i ningú hauria posat la mà al foc dient que algun dia podria tornar a cantar). Phil Rudd, el bateria, expulsat fa cinc anys del grup pel seu comportament, va ser condemnat pels tribunals de Nova Zelanda a vuit mesos d’arrest domiciliari per un tema de drogues i amenaces i no va tornar a ser admès a AC/DC fins dos anys després. I el guitarrista Malcolm Young, és clar, motor de tot plegat malgrat la seva sempre discreta posició, en els concerts, al fons de l’escenari, va morir la setmana vinent farà tres anys després d’haver-se vist obligat a abandonar la banda uns anys abans per un problema de demència.

Tal com es va sobreposar, però, a la mort, a principi del 1980, del seu primer cantant, Bon Scott, AC/DC ressorgeix ara amb un disc que ha de ser valorat, abans que cap altre factor, pel seu esperit de resiliència i un sentiment de reagrupament fraternal semblant, en certa manera, al que oferia també fa unes setmanes Bruce Springsteen amb la E Street Band, en què les probabilitats d’estar fent l’últim disc plegats, ara sí, no són cap broma. El nou disc d’AC/DC, amb Cliff Williams al baix, Angus Young (que, tot i haver fet enguany 65 anys, continua compareixent amb uniforme escolar i fent banyes com un dimoni) a la guitarra solista i Stevie Young (el seu nebot) a la guitarra rítmica, a més de Johnson i Rudd, s’anomena PWR / UP (Sony Music), és el dissetè que publica el grup de Sydney en 47 anys –es diu aviat– de trajectòria i arriba sis anys després de Rock or Bust.

Dir que AC/DC desplega la seva fórmula de sempre (riffs rotunds, una veu espremuda fins a l’última gota i una instrumentació –guitarres, baix i bateria– incorruptible) és un tòpic que, en aquest cas, es fa difícil no tornar a utilitzar, ja que l’absència de Malcolm, com la de Bon Scott fa quaranta anys, no s’ha traduït, com tampoc va succeir a Rock or Bust (2014), fet, ja, amb Malcolm Young al marge, en cap canvi de so.

PWR / UP, de fet, amb dotze cançons i produït, com els seus dos àlbums anteriors, per Brendan O’Brien (home de confiança de Pearl Jam,Rage Against the Machine i Springsteen durant llargues temporades), repesca riffs de guitarra encunyats per Malcolm –acreditat com a coautor de tots els temes– que havien quedat al calaix i que ara el seu germà, sigui per rendir-li honors o, simplement, per sequera creativa, ha decidit desempolsar. This One is For Mal [‘Aquest és per a en Mal], diu l’etiqueta que hi ha estampada en un dels flightcases (que és com es coneixen els contenidors metàl·lics amb què es transporten els instruments) que apareixen en el llibret del disc.

Riffs per donar i per vendre (admirable que, després de quasi mig segle, AC/DC siguin capaços encara de crear-ne de tan explosius com els de Shot in the Dark o Kick You When You’re Down), cors segurament amb més força que en discos anteriors i una energia única que, de moment, amb la pandèmia, no està previst que pugui descarregar-se en cap gira mundial entre dinamita de canons i campanes de l’infern. AC/DC, un cop més, invencibles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona