Cultura

Dues actrius i un amic invisible

El TNC indaga sobre el ‘mee too’ en el cinema americà amb ‘Monroe-Lamarr’, de Carles Batlle

El ‘thriller’ intenta esbrinar la personalitat de les dues actrius fora dels focus mediàtics

La indústria del cinema americà va catapultar Hedy Lamarr (1914-2000) i Marilyn Monroe (1926-1962) com a icona de la bellesa femenina. Quan se les va començar a arraconar, Lamarr va continuar reivindicant la seva personalitat i aptituds científiques; Monroe va sucumbir a la seva pròpia crisi. La Sala Tallers del TNC proposa Monroe-Lamarr, un thriller de Carles Batlle en què reivindica la solitud dels dos personatges en la seva intimitat, fora dels focus de la fama, quan se les exclou en la primera ombra de la seva maduresa. Protagonitzat per Elisabet Casanovas (Monroe) i Laura Conejero (Lamarr), es podrà veure només fins al 20 de desembre. Batlle s’imagina una trobada fictícia (però que es podria haver produït) als anys seixanta. El vincle? Un president nord-americà que va rebre els informes preliminars d’un sistema per desactivar els míssils russos i que va veure sortir, com un coet, Marilyn en un pastís d’aniversari.

Per a Batlle, la clau per la seva marginació artística va ser que les actrius “no eren tractades com a subjecte, sinó com a objecte” del desig. Una situació que, en la societat americana masclista de mitjan segle XX, deuria significar una lluita titànica per fer-se respectar. Els antecedents al me too, d’abusos de directors i productors d’aquests últims anys, tenien uns antecedents en les icones mítiques de l’star-system.

En aquesta peça fictícia dirigida per Sergi Belbel, hi ha un conflicte (que no es pot revelar per no trencar la intriga del muntatge) que justifica la trobada de les dues artistes. Les dues actrius admeten que han hagut d’imaginar-se com eren els personatges, lluny dels focus, perquè hi ha molt poc material en què basar-se. De fet, els dos actors del repartiment justifiquen dos personatges reals: el fill de Lamarr (que interpreta Eloi Sànchez), que encara avui vol remarcar la seva labor d’inventora (com a anticipadora del wifi), i el periodista i amic W.J. Weatherby (David Vert). Ells dos van poder conèixer-les fora del seu paper icònic. Batlle ha volgut fer una peça per capes: que pot passar per un divertiment en una escena fictícia i alhora deixar càrregues de profunditat sobre el comportament de la societat, d’ahir i d’avui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’espectacle ‘Partícules paral·leles’, de The Amateurs Company, guanya la 25a Mostra de Teatre de Barcelona

Barcelona

Mor el compositor Josep Maria Mestres Quadreny als 91 anys

Barcelona

‘Adú’ lidera la cursa als Goya amb 13 nominacions i ‘Las niñas’ i ‘Akelarre’ la segueixen amb 9

Madrid

Pol Guasch guanya el 6è Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb l’obra ‘Napalm al cor’

Barcelona
LA GALERIA

Deep Purple a l’estany

Un mur que va canviar el pop

Los Angeles

De l’Havana a Nova York

Terrassa

La boira ‘Cunillé’

BARCELONA
Crítica
teatre

Llevataps