Atles imprescindible

L’editorial Rafael Dalmau Editor tanca una de les seves obres magnes amb la publicació del tercer volum de l’Atles manual d’història de Catalunya, de Víctor Hurtado.

Cinc anys després de l’aparició del primer exemplar d’aquest atles, que reuneix en total més de 600 mapes i desenes de gràfics i plànols de ciutats, aquest tercer volum cobreix l’etapa històrica que va des de la divisió del Principat, amb la pèrdua de la Catalunya del Nord (1659), fins a la celebració recent del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017.

El primer volum anava del paleolític a la unió amb Aragó i el segon abastava dels comtes reis al Tractat dels Pirineus.

Una obra ambiciosa que les grans cultures europees tenen des de fa temps i que s’ha pogut concloure finalment, no sense molt d’esforç, com destaquen el mateix Hurtado i l’editor Rafael Català Dalmau.

“En aquest tercer volum, es tracta de veure en mapes com Catalunya aconsegueix sortir de l’ensulsiada del 1714 i com la repressió borbònica, la invasió francesa, les guerres carlines i els avalots i revoltes de tota mena no impedeixen, al llarg dels segles XVIII i XIX, la recuperació tímida de la seva identitat”, explica Víctor Hurtado (Mèxic, 1948), economista, doctor en història i un dels cartògrafs més destacats del país, en la presentació del llibre.

El nou volum també posa èmfasi, explica Hurtado, a cartografiar la renovació comercial i l’impuls industrial del segle XIX, que “converteixen Catalunya en la fàbrica d’Espanya” a principis del segle XX. “Pioner en transformacions socials i econòmiques, aquest petit espai lluita per recuperar l’autonomia política”, recorda Hurtado.

L’atles ressegueix com aquesta autonomia és anorreada després de la Guerra Civil i recuperada el darrer terç del segle XX. “A redós d’una Europa en formació, les lluites partidistes, els moviments demogràfics i les noves condicions econòmiques i socials transformen profundament el país. Els canvis en tots els camps s’acceleren els primers anys del segle XXI, un moment en què la voluntat de disposar d’autogovern arriba a una expressió màxima”, conclou el cartògraf, que destaca el gran repte que ha suposat cartografiar tota aquesta llarga etapa de la història de Catalunya.

Hurtado explica també quin ha estat el criteri a l’hora de decidir quin espai geogràfic representar: “El volum arrenca quan el territori de Catalunya queda amputat com a resultat del Tractat dels Pirineus del 1659. Per tant, al llarg dels segles d’història moderna i contemporània, l’atenció principal de l’atles se centra en el territori estricte del Principat, però sempre tenint en compte els esdeveniments principals situats a la Catalunya del Nord i a Andorra, sobretot en aquells aspectes de caràcter global com ara la demografia, l’economia i la cultura”, escriu.

Aquest tercer volum de l’Atles manual d’història de Catalunya consta de 13 capítols, amb un total de 217 mapes, 14 plànols de ciutats, i 11 gràfics i taules, amb 114 imatges o dibuixos. La realització d’aquests mapes, gràfics i taules ha anat a càrrec de Gemma Rocadembosch, que ja s’havia fet càrrec dels que apareixien en els volums anteriors. Els dibuixos són, de nou, de Mireia Català. La coordinació de l’obra l’ha fet Eulàlia Barrasetas, mentre que, de la revisió històrica, se n’han cuidat Valentí Gual i Rafael Català.

El volum manté la mateixa estructura que els anteriors. Cada capítol, destacat amb un color particular, s’obre amb una doble pàgina d’introducció i un mapa general. Els textos laterals ajuden el lector a tenir una composició mental del període, mentre que a sota de cada mapa o plànol hi ha les explicacions sobre el que s’hi representa.

“Com en els altres volums, encara que aquest atles parteix de molts dels mapes i gràfics que ja han estat publicats en altres obres, cal dir que tot aquest material gràfic ha estat revisat i, sobretot, actualitzat amb les aportacions més recents. Una obra que pretén cartografiar esdeveniments que arriben fins als nostres dies és lògicament tributària d’una historiografia en constant evolució”, destaca Hurtado, que recorda que el llibre finalitza amb una bibliografia de gairebé 6.000 veus vinculada a les fonts utilitzades en la redacció del text i dels mapes i gràfics.

El llibre té el mateix format de petites dimensions (20 x 14 cm) que els anteriors per fer-lo més manejable i accessible en tot moment.