Cultura

Eulàlia Pagès

Editora

“Fer llibres té una responsabilitat social important”

La literatura és una cosa d’homes? Sabem que no! Ja és moment de revertir-ho
Potser, si no hi fóssim, la literatura catalana feta des de Lleida estaria una mica més silenciada

Lluís Pagès, com cantava Ringo Starr amb The Beatles, “amb una petita ajuda dels meus amics”, va crear el 1990 l’editorial Pagès Editors, a Lleida, per publicar literatura en català. Han passat 30 anys rodons i en parlem amb l’actual directora, la seva filla Eulàlia. A més de la tasca en català, el 1996 també van crear una editorial en castellà, Milenio, amb què han publicat més de 700 títols repartits en una vintena de col·leccions. I encara els queda energia per al segell infantil Nandibú, amb què han publicat més de 125 llibres en tretze col·leccions.

Hi ha tres elements que distingeixen l’actual Pagès Editors: que fan elles mateixes tot el procés del llibre, des de la primera lectura d’un text original a la producció i la distribució, que la direcció està formada exclusivament per dones i que miren d’escapar del centralisme, reivindicant que “es poden fer llibres amb vocació universal des d’una ciutat petita” com Lleida, consideren.

Aquesta entrevista havia de tenir lloc molt abans, però les complicacions derivades de la pandèmia van afectar de diverses maneres el funcionament de l’editorial i s’ha fet quan ha estat possible, encara dins de l’any en què celebren el trentè aniversari. Felicitats.

Més de 2.700 títols i mil autors en el catàleg. Surten a 90 títols cada any... Com és possible aquesta producció tan alta?
Pagès Editors està format per un equip de sis persones, de les quals dues són editores, i tenim la col·laboració titànica de grans directors de col·lecció, especialitzats en gèneres concrets. Per exemple, en novel·la negra, poesia, història, música i assaig, entre d’altres.
Oferiu serveis editorials, que vindria a ser autoedició de qualitat... Quants títols d’aquesta mena heu publicat, per exemple, el darrer any?
Sempre hem ofert serveis editorials, però en els darrers mesos hem detectat un augment de peticions de publicacions, més aviat personals, de molta qualitat, però que les editorials no podem assumir i finalment hem plantejat l’opció d’una autoedició. S’ha rebut molt positivament, per part dels autors, i per aquest motiu ens vam plantejar, ara sí, l’opció de crear un segell editorial d’autopublicació, anomenat Grama. Ofereix tots els serveis professionals que fem a l’editorial, però amb una comercialització sota demanda, si l’autor ho vol, a tots els canals de venda convencionals.
Suposo que la rendibilitat d’aquests llibres és de qui els encarrega, no tant de la venda. O heu tingut gaire sorpreses positives, en aquest sentit?
És un projecte que hem iniciat aquesta tardor i encara no en podem fer un balanç profund, i encara menys en el sentit d’una gran sorpresa. Garantim qualitat literària, perquè creiem que no tot s’hi val, encara que sigui una autopublicació.
El creador de l’editorial, partint de l’experiència en les arts gràfiques, va ser Lluís Pagès. Què li va fer readaptar el negoci?
El meu pare, quan va fundar Pagès Editors, venia del món de la linotip, i ja formava part de l’accionariat d’una editorial, fundada per ell i un familiar. Aquesta empresa va haver de tancar portes i amb el suport de grans amics va muntar, ell directament, una nova editorial, que s’anomenà Pagès Editors. Gràcies a tot aquest suport, Pagès Editors va anar publicant i construint tot un catàleg com el que ara podeu consultar al nostre web.
Actualment, pel que fa a la direcció, edició i administració, sou sis dones. És casual o combatiu? En tot cas, sou un exemple a seguir...
L’equip s’ha anat cuinant a poc a poc i ha donat la casualitat que, finalment, està format exclusivament per dones. Que sigui casual no vol dir que no creiem que tingui un valor, perquè és ben cert que les indústries culturals han estat tradicionalment dirigides per homes. En literatura, per exemple, la situació parla per si sola. Enguany, Louise Glück s’ha endut el premi Nobel de literatura. És la quinzena dona que ha rebut aquesta menció, des de la creació del guardó, l’any 1901. Els 112 premis restants han estat per a homes. En tretze anys, entre el 1999 i el 2012, el premi Cervantes tan sols havia premiat una dona, Ana María Matute. La literatura és una cosa d’homes? Sabem que no! Que els equips hagin estat tradicionalment masculins no és tan sols una discriminació per raó de gènere, sinó que, a més, també condiciona molt la manera d’explicar el món. Durant moltíssims anys, el relat ha silenciat la meitat de la població mundial. Ja és moment de revertir-ho.
En total, quants treballadors i treballadores sou?
Pagès Editors forma part d’un petit grup, format per quatre empreses. Totes es dediquen al sector del llibre: Arts Gràfiques Bobalà és la impremta; Pagès Editors i Editorial Milenio, les cases editores en català i castellà, respectivament, i Nus de Llibres, la distribuïdora. En total, hi treballen 42 persones. De fet, els llibres de Pagès Editors els fem tots a casa nostra. Des de la primera lectura fins a l’enquadernació, la producció és 100% local i pròpia.
Suposo que del que vau publicar als anys noranta al que ara publiqueu i voleu publicar hi ha un canvi, una evolució... A més de la feta, quina és la prevista?
Intentem tenir les antenes posades al present, passat i futur. Per una banda, creiem que és important recuperar escriptors de gran calat que avui ja no es troben a les llibreries. Per exemple, enguany hem publicat en català les obres que Joseph Roth va escriure des de l’exili i, gràcies a la tasca de Daniel Genís, també hem recuperat la traducció que Joan Fontcuberta va fer de Neuromàntic, la primera novel·la de William Gibson, un dels escriptors de ciència-ficció més influents del món. Colze a colze amb l’Any Barceló, hem treballat per recuperar l’obra de Joan Barceló. Ara, també hem plantat una petita llavor per mirar de recuperar a poc a poc algunes veus de dones que creiem que caldria poder llegir en català.
Parla de recuperacions, però de cara al lector del futur immediat, què tenen previst?
Doncs tenim molt en compte que fer llibres té una responsabilitat social molt important. Cal tenir les antenes posades per saber quines són les pulsions i les preguntes sobre les quals vol llegir la gent. A vegades hem de poder intuir cap on va la societat per poder oferir-los veus que ens ajudin a pensar. Des d’aquest punt de vista, l’assaig és molt important. Els llibres de la Liliana Arroyo, la Marta Roqueta i el Joan Garcia del Muro que hem publicat darrerament funcionen com una tríada que ens permet explicar el vincle entre el món físic i el món virtual. Com ens hi relacionem? Qui som, en una societat travessada per la virtualitat? En aquest sentit, és important saber-se anticipar.
A banda, doneu suport als vostres autors “de la casa”, oi?
Sí, ens sembla molt important oferir un espai per consolidar autors i autores o publicar aquells escriptors que ja tenen una llarga trajectòria a l’esquena. També ens deixem aconsellar molt per persones expertes que són de la nostra total confiança.
Com és lògic, doneu més protagonisme als autors de Ponent... O és perquè són els que més se us ofereixen?
Estem convençudes que es poden fer llibres amb vocació universal des d’una ciutat petita com la nostra. En general, no és que donem més protagonisme als autors de Ponent únicament perquè són de Ponent, sinó que intentem no perdre el sentit de responsabilitat social que tenim vers les comarques que ens han vist créixer. Donem prioritat a la qualitat per sobre de tot, però també som conscients que el fagòcit del centralisme sovint ho engoleix pràcticament tot i publicar des de Lleida fora de Lleida pot resultar una tasca una mica difícil. Des d’aquest punt de vista, ens sembla molt important reconèixer la cultura com una pràctica d’emancipació col·lectiva, perquè no es mou en un terreny neutre ni genera tan sols productes de consum, sinó eines per a la reflexió. Per tant, creiem que, per responsabilitat social, hem d’estar obertes a aquells marcs de pensament divers que disten del raonament hegemònic i econòmic i és per aquest motiu que intentem visualitzar veus allunyades de la centralitat ideològica i territorial. Potser, si no hi fóssim, la literatura catalana feta des de Lleida estaria una mica més silenciada.
Penseu que no se us fa prou cas a la resta dels Països Catalans, doncs, com que sempre estem sota el centralisme barceloní...
A vegades tenim la sensació que penalitza no publicar des de Barcelona. Entenem que gairebé tot es mou allí i que la comoditat i la voracitat d’aquest món tan ràpid fa que sigui una mica més difícil mirar què es fa més enllà de la teva zona de confort. Ara bé, potser si aixeques una mica la mirada pots trobar coses interessantíssimes més enllà. Per què no ho provem? No ens cansarem mai de convidar el sistema mediàtic nacional a fer aquest exercici. Estem convençudes que s’enduran sorpreses molt agradables!
Faci’m un rànquing dels cinc títols dels que esteu més orgulloses. Com a resum d’aquests 30 anys d’història...
Et diré alguns dels títols dels quals estem molt orgulloses, però l’ordre no té cap importància: Els templers catalans. De la rosa a la creu, de Josep M. Sans i Travé; L’art de saber escoltar, de Francesc Torralba; Bestiolari, de Joana Raspall; la trilogia de la sergent Anna Grimm, de Montse Sanjuan, i La mutació sentimental, de Carme Torras.
Una tria ben variada... I el moment més dur o complicat d’aquests 30 anys?
Possiblement, l’actual situació de crisi provocada per la Covid-19.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.