“L’amor no sempre és suficient per arreglar-ho tot”

Aquesta en concret no és un encàrrec, parteix d’una idea meva que demano a uns guionistes que escriguin, Eric Navarro i Natalia Durán. Volia fer una pel·lícula en contra del positivisme tòxic que tenim amb la gent que té una malaltia mental. No sabem gestionar-ho. Volia parlar d’això a través d’una comèdia romàntica.

Sí, era una de les bases de la pel·lícula, teníem molt clar que no podíem frivolitzar sobre aquests temes, no volíem convertir en romàntiques les malalties mentals. No pots fer una història sobre l’amor que ho pot aconseguir tot en un psiquiàtric. De vegades no és possible una relació, i d’això parla la pel·lícula. No passa res d’acceptar-ho. Tot això, si vols, embolicat amb aquest estil amb què em sento còmode, el de les comèdies romàntiques, amb tots els elements i clixés. Però a poc a poc vaig construint una història que diu el contrari de les comèdies romàntiques: l’amor no sempre és suficient per arreglar-ho tot. El protagonista intenta canviar algú amb l’amor, intenta que funcioni la relació, li diu que no té cap problema, que no necessita estar allà internada, però l’està traient de la seva realitat, que és una noia que té una malaltia.

Completament. I no intentar que tot vagi al voltant del “milloraràs”, perquè així li estàs donant una responsabilitat, li estàs dient que l’únic camí que té aquesta persona és que estigui bé, l’estàs forçant a millorar. I no és el mateix dir “milloràs” que farem junts aquest viatge, que l’acompanyaràs, és completament diferent.

Sí, totalment, aquí no hi ha malvat, el problema és la malaltia i ls manera de ser del protagonista, que es creu que ho sap tot. Alberto San Juan és l’únic que interpreta un personatge carca, frívol, que parla de coses problemàtiques amb comentaris despectius.

No en tinc ni idea! Enamorar-se és una cosa tan arrelada a la nostra naturalesa que per això se n’han fet tantes pel·lícules. Des del primer pla d’un petó en el cinema mut fins ara ha estat un tema recurrent al cinema. És un tema que ha estat criticat, ha tingut les seves crisis, ha anat cap amunt i cap avall, però segueix fent-se comèdia romàntica. A través d’una història completament empàtica, que és conèixer algú i que t’agradi, que ens ha passat a tots i ens passarà, la comèdia romàntica explica un context determinat, fa una reflexió sociològica. A Loco por ella hi ha una conscienciació sobre les malalties mentals, estar més oberts a parlar de les emocions i ser més autocrítics amb la nostra manera de ser. La comèdia romàntica està molt arrelada a la realitat, dona pistes sobre un context social concret.

Sí! No sé si serà primer amb Barcelona nit de primavera, que l’acabarem fent. A la primavera, per Sant Jordi, ve molt de gust. No hi ha pressa, i, si la fem, serà per disfrutar-la completament amb l’equip. Estic en negociacions amb TV3 per a un llargmetratge que encara està en procés de guió.

Trec el meu primer llibre d’aquí a tres setmanes, una comèdia romàntica que es titularà Donar-se un temps (i altres mentides). S’ambienta en un videoclub de Barcelona i tracta d’un noi que intenta entendre per què ho ha deixat amb la seva parella. És una novel·la, sortirà publicada en català i en castellà.