Els llocs de violència i exili d’Àngel Jové
Àngel Jové (Lleida, 1940), un històric de l’art conceptual català, no sol prodigar-se gaire, de manera que l’exposició Über alles (2010-2020), que presenta el Museu de l’Exili de la Jonquera fins al 4 d’abril és una ocasió que no s’hauria de deixar perdre. Comissariada per la professora Maria Josep Balsach, directora de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona, la mostra reuneix una sèrie de setanta-una obres realitzades des de l’any 2007 i que tenen en comú elements relatius a l’exili i als camps de refugiats, a més d’objectes realitzats amb fragments de materials de rebuig per representar la solitud, el trauma i l’absència. En aquest cas es tracta d’una sèrie que mostra un únic paisatge, amb els seus canvis de llum, color i formes enmig de la foscor dominant; “un paisatge mental que esdevé el símbol d’un estat d’esperit”, diu Balsach, i que podria ser el mateix que veien els presoners dels Lager o el reflex dels ulls dels exiliats i dels deportats en qualsevol país, un paisatge en qualsevol cas que es resisteix a ser representat. Les imatges s’acompanyen de dues peces escultòriques fetes amb objectes corrents embolicats amb filferro espinós que apunten a “una vida quotidiana traspassada pel dolor i la violència”.
