Dues actrius, un Poliorama

La cantant María Bayo estrena aquest vespre Divina Cleopatra, un recital dramatitzat, amb una certa dosi d’ironia, que repassa la carrera professional de la soprano. Amb llibret de Marc Rosich (que ja va fer una operació similar a De Manolo a Escobar), actuarà avui, divendres i diumenge al Poliorama. S’alternarà amb Lloll Bertran que celebrarà la funció número 100 d’Els secrets de la Lloll, que va començar a gestar el 2017 al Maldà. La Lloll farà funció dijous i doblet dissabte.

Rosich, amb la direcció musical de Dani Espasa, han trobat un paral·lelisme de caràcter entre la soprano navarresa i Cleopatra, l’última reina d’Egipte. Anant més enllà dels tòpics dels seus banys amb llet de burra, reivindiquen la faraona coneixedora de moltes llengües, i l’estratega capaç de governar un regnat cobejat. El format d’aquest homenatge a María Bayo està distribuït per un 30% de text i un 70% de cançó. El recital Divina Cleopatra parteix de fragments lírics compostos per Händel, Sartori i Hasse. La segona part del recital és molt més eclèctica, amb partitures d’autors com ara Piazzola, Guastavino, Massenet o Kurt Weill. Dani Espasa ha previst uns acompanyaments amb acordió (Roman Gottwald), guitarra (Darío Barroso) i violoncel (Joan Palet), amb uns arranjaments insòlits. La peça se situa en el que podria ser casa de la soprano, que, fent endreça pels racons topa amb una partitura de Cleopatra i inicia un viatge que la trasllada a les actuacions cantant. Ella, la que s’hi va comparant com a dona d’idees fortes que ha patit per no voler-se subjugar a les ordres que li imposaven.

Ben diferent és la proposta de la Lloll, que juga amb el públic a narrar un conte ben còmic i estrafolari, i pel qual apareixen les ombres dels seus personatges més icònics. L’acompanya al piano Isaac Fenoll i, “per al que faci falta”, l’actor d’Els Pirates, Bernat Cot.

Una tercera diva que es presenta en el seu format més directe és la pallassa Cristi Garbo a La Gleva (fins al 14 de març). De fet, s’ha donat un nou nom Olive a drift (Oliva a la deriva). Explicava fa uns dies, a la premsa, que va ser la mare la que va estalviar-li el nom d’Oliva i que al seu document d’identitat hi consta Cristina Oliva. Ara ha obert un camí cap al clown més clàssic i ha comprovat com aquest nom completa el personatge de picardia i ingenuïtat Cristi Garbo.