El Suprem desestima els recursos contra la prohibició de treure d’Espanya el Picasso ‘Cap de dona jove’
L’any 2012 el propietari va demanar poder-lo exportar a Londres per subhastar-lo
La sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos de Jaime Botín-Sanz de Sautuola y García de los Ríos i l’empresa Euroshipping Charter Company contra la sentència de l’Audiència Nacional que confirmava les resolucions del Ministeri de Cultura de prohibir treure d’Espanya el quadre de Picasso ‘Cap de dona jove’, que considerava “inexportable”.
Els recurrents adduïen que el govern espanyol aplicava una “limitació il·legítima” al dret de lliure circulació de béns a la Unió Europea, limitació que, “de facto”, suposava “una limitació i una prohibició” a disposar d’un bé propietat d’un ciutadà comunitari. Des del 1998 el quadre, valorat en 26,2 milions, es troba en un buc d’esbarjo de bandera britànica.
El Ministeri de Cultura va denegar el desembre del 2012 el permís d’exportació que demanava el propietari del quadre, Botín-Sanz de Sautuola, amb l’objectiu de dur-lo a la casa de subhastes londinenca Christie’s. L’executiu estatal, comanat aleshores per Mariano Rajoy, argumentava que no hi havia “una obra similar” en territori espanyol, una de les poques que Picasso va fer en l’anomenat període de Gòsol.
El propietari, però, va respondre que el quadre no es trobava en territori espanyol i que ell no n’era l’amo directe, sinó que pertanyia a Euroshipping Charter Company. Per aquests motius demanava que es retirés la sol·licitud d’exportació. El Ministeri no va atendre els matisos i va declarar l’obra inexportable.
Botín-Sanz de Sautuola i Euroshipping Charter Company van recórrer la decisió del Ministeri, en un recurs que aportava documentació per acreditar que el quadre no era a Espanya, sinó a bord del vaixell londinenc, que estava atracat al Port de València.
En paral·lel es va obrir una causa penal contra Botín-Sanz de Sautuola que es va resoldre el gener de l’any passat condemnant-lo per un delicte de contraban de béns culturals, i ordenant el comís del quadre. Aquesta sentència va ser confirmada el setembre del mateix any per l’Audiència Provincial de Madrid.
En aquella sentència es donava per acreditat que el condemnat tenia el quadre al seu domicili quan es va posar en contacte amb la casa de subhastes, i que va autoritzar Christie’s a gestionar la llicència d’exportació fent constar que la pintura era a Madrid. Més tard, “tot i ser plenament conscient de la prohibició administrativa”, Botín-Sanz de Sautuola “va traslladar el quadre a la goleta Adix de la seva propietat”, atracada al Port de València, “amb la finalitat de treure’l d’Espanya”.
El Tribunal Suprem dona plena validesa a aquests arguments de la sentència penal en la resolució del recurs de cassació i considera que cap de les sentències dels contenciosos administratius recorregudes vulneren cap dels articles que adduïen els recurrents.
