Cultura

JOAN SALVATELLA

EDITORIAL SALVATELLA

“Volem que els nostres llibres aportin valors”

Molts pares han pres consciència de la necessitat de gestionar les emocions que experimenten els seus fills
A un nen se li pot parlar de tot i se li ha de parlar de tot, però s’ha de buscar la fórmula per explicar-ho perquè li sigui útil

L’Editorial Salvatella celebrarà el 2022 cent anys dedicats al llibre infantil des d’una clara vocació didàctica i educativa. Joan Salvatella segueix l’estela del fundador de l’editorial, el seu avi Miguel Ángel Salvatella, per oferir a la mainada llibres que difonguin valors i els ajudin a formar-se com a persones tolerants. Des de fa una dotzena d’anys, l’editorial va obrir una via nova amb l’edició de llibres i quaderns per ajudar els nens a identificar les emocions que senten i donar-los eines per gestionar-les. Un material que, en l’actual context de pandèmia, pot ser de gran utilitat per a pares i educadors.

Com va sorgir la idea de publicar llibres que tractin de les emocions que senten els nens?
Ens ho va proposar una de les autores de la casa, la Mireia Canals, que és professora a la UAB. Ella va detectar la necessitat de treballar a l’escola el reconeixement de les emocions i els sentiments, per tal que els nens aprenguin a expressar què senten i tinguin eines per autocontrolar-se i ser responsables. Vam posar en marxa la col·lecció Emocions, que ja té dotze títols. L’autora és la mateixa Mireia Canals, que, d’una manera molt senzilla, treballa un tipus d’emoció en cada conte. Era una mancança que hi havia en l’educació. De moment, els dotze títols estan disponibles en català, castellà, basc, gallec, anglès i francès. També ens han donat els drets a la Xina i estem negociant amb una editorial italiana.
També han fet material per treballar les emocions a les aules.
Amb la Noemí Fernández hem fet la col·lecció Des de Dins, que consisteix en uns quaderns de treball per tractar a classe de cinc emocions bàsiques, com l’alegria, la por, l’amor, la tristesa i la ràbia. L’objectiu és perdre la por a parlar de les emocions. És un material que també es pot treballar a casa, amb els pares.
Aquestes eines són també apropiades per als psicòlegs infantils?
Sí, ens consta que molts d’ells fan servir aquesta col·lecció per treballar amb els nens. De fet, acabem de publicar una guia amb la psicòloga infantil Sara Tarrés que es diu Les meves emocions al descobert. I hem anat llançant més material, com ara la col·lecció Natura i Emocions amb la Cristina Gutiérrez, de la Granja Escola de Palautordera, on es treballen les emocions en els infants i, fins i tot, s’hi fan cursos per a professors.
Aquesta temàtica sembla molt adequada per treballar amb els nens en el context actual. Han notat més interès per aquests llibres durant la pandèmia?
Les primeres col·leccions d’aquesta temàtica van costar una mica de vendre, però s’han anat introduint a mesura que l’escola o els pares han estat conscients d’aquesta necessitat. Actualment, en el context de pandèmia, el tema emocional ha agafat més importància i molts pares han pres consciència de la necessitat de gestionar les emocions que experimenten els seus fills. A l’escola tot això ja es treballava, però en l’àmbit particular ha estat un descobriment.
S’han plantejat alguna publicació específica que abordi aquesta problemàtica?
És una possibilitat. Durant la pandèmia hem tret aquesta guia de la Sara Tarrés per treballar en família i ara estem preparant la segona part. Fer alguna cosa específica sobre la pandèmia és factible. Encara no ens hi hem posat, però seria interessant.
S’han atrevit a abordar temes considerats tabú entre els infants, com ara el dol?
Nosaltres no defugim cap tema i ens agradaria anar ampliant-los. Justament, el primer volum de la col·lecció Emocions, que és el conte L’amiga invisible, tracta del tema del dol. En la col·lecció Pares tenim un parell de títols que també tracten del dol, com el conte Mil i un estels, que aborda els sentiments d’una nena per la mort del seu avi. No ens fa por tractar de temes delicats, ja buscarem la fórmula per explicar-los.
Com s’articula un conte d’aquestes característiques?
Cada autor ho fa a la seva manera, però sobretot cal que sigui d’una manera molt senzilla perquè els nens ho puguin entendre sense que els causi cap trasbals. Si són nens més grans potser es pot tractar amb més profunditat. La qüestió és que se’n pot tractar amb nens de totes les edats.
Com reaccionen els nens quan llegeixen aquests llibres. Hi responen bé? Fan preguntes?
Rebo molts comentaris dels autors, perquè molts d’ells treballen a les aules i tracten directament amb els nens. Cal dir que abans de publicar aquests llibres els testem explicant-los a l’escola per veure com reaccionen els nens. Tenim contrastat que els nens reaccionen bé i ho entenen. I com que ho entenen, s’hi fiquen i fan preguntes. Ens consta que són llibres molt útils.
Això vol dir que a un nen se li pot parlar de tot, sempre que sigui amb el registre adequat?
Se li pot parlar de tot, i tant, però cal trobar el llenguatge per fer-ho. Cal plantejar-se com comunicar aquell tema delicat i difícil, trobar la fórmula perquè el nen s’hi enganxi i vestir-ho amb una història amb la qual es pugui identificar.
Això que em diu obre la possibilitat de parlar amb els nens d’altres temes delicats i candents, com la separació dels pares.
És un tema de què també hem tractat, en aquest cas amb un llibre publicat fa més de vint anys que continuem venent. Ho fem de la mateixa manera: plantegem el problema d’una manera molt senzilla i simple, però que serveixi perquè el pare o la mare tingui eines per poder explicar la separació al fill. Procurem que tots aquests llibres siguin una bona eina per explicar al nen de manera fàcil un tema complicat.
No hi ha res que cregui que és millor no tractar-ne amb un nen?
Crec que se’ls pot parlar de tot i que se’ls ha de parlar de tot, però s’ha de buscar la fórmula per explicar-ho. No els podem amagar tots aquells temes complicats que sorgeixen en les nostres vides, però hem de pensar com explicar-los-ho perquè els sigui útil. Per exemple, es podria fer un conte perfectament sobre el problema dels refugiats, alguns dels quals, a més, són nens, però caldria fer-ho sense caure en dramatismes. Si els nostres infants coneixen aquests temes, se’n preocupen.
Ha virat molt el concepte de llibre infantil?
Ara s’aborden temes complicats. A la nostra editorial, el llibre infantil no ha estat mai lligat a la fantasia com sol ser habitual. Sempre hem fet llibres educatius. És el segell de la casa. No et reporten grans vendes però són uns llibres ideals per a les biblioteques escolars o per als pares preocupats per abordar valors positius amb els seus fills.
I, pel que es veu, ja porten gairebé cent anys fidels a aquests principis.
El meu avi ja va muntar l’editorial per publicar material escolar i educatiu. Va començar amb aquesta línia i és la que hem seguit al llarg de tots aquests anys.
Són tres generacions de la mateixa família gestionant l’editorial. Deuen haver vist de tot.
Des del 1922, l’any de la fundació de l’editorial, n’hem vistes de tots colors. Hem passat èpoques dures, com la Guerra Civil espanyola o la dictadura, que va prohibir el català. Va caldre adaptar-se a unes normes educatives que venien dictades. Llavors van arribar les crisis econòmiques dels vuitanta i del dos mil, però ens n’hem sortit de totes sent fidels als nostres inicis.
El nen és un lector exigent?
No t’ho sabria dir, perquè en el cas del llibre didàctic que nosaltres publiquem solen ser els pares o els educadors qui decideixen quin comprar. No sol ser el nen, que normalment sí que vol decidir en un altre tipus de llibre.
Són imprevisibles les reaccions dels nens quan llegeixen un llibre?
Totalment. A vegades et penses que aquella col·lecció o aquell conte concret que prepares funcionarà molt bé i tindrà sortida i resulta que punxa completament. No hi ha una fórmula per poder-ho reconèixer. És una sorpresa. Sobretot amb llibres com els nostres. Una altra cosa són aquells llibres amb personatges molt coneguts o de grans companyies com Disney o Marvel, que el nen ja va a buscar expressament.
Amb tants estímuls com tenen els nens ara, el conte infantil ho té gaire difícil per obrir-se camí?
El temps de lectura que dediquen els nens en edats primerenques és molt important i vital per al seu aprenentatge. Si no es fomenta la lectura, els llibres s’abandonen molt ràpid si no hi ha un personatge que enganxi molt. I nosaltres ens trobem que treballem una altra mena de llibres, més educatius, menys fantasiosos, sense aquests personatges que enganxen tant. Però no tenim por. Això ho deixem per a les grans editorials. No hem entrat mai en la lluita pel llibre best-seller ni tenim la necessitat de fer-nos veure entre aquestes grans companyies. A nosaltres ens agrada incidir en la part educativa dels llibres. Volem que els nostres contes aportin valors, que serveixin per aprendre a llegir o que siguin una eina per a educadors i pares per explicar temes complicats. La línia dels grans grups és una altra lluita, i enganxar-s’hi cada cop costa més perquè els espais de compra i venda estan pensats per als best-sellers. L’espai que tenim les petites editorials és molt petit.
Com ha de ser un bon llibre infantil en l’àmbit educatiu?
Primer de tot, la il·lustració és importantíssima. És el 50% per cent del llibre junt amb el text. Si no fas una il·lustració que agradi i enganxi, no t’ho compraran. Abans hi havia menys llibres i la il·lustració era important però no era tan bàsica. Ara té un pes molt important. La presentació del conte i el tipus d’enquadernació també és important. Has de fer un llibre de qualitat i donar-li un preu adequat. No el pots posar molt alt, perquè l’escola, que és qui ens el compra, tampoc té tants diners per gastar-se.
Han abordat temes com la tolerància respecte a les diversitats racial o sexual o el feminisme?
S’han fet coses, però encara hi ha molt camí per recórrer, com a mínim en el nostre cas. Tenim algun conte en què hem introduït famílies diferents. Ho tenim en compte i ho anem incorporant. El feminisme també l’hem de tractar. Els contes s’han de canviar: que no sempre el protagonista sigui un nen en comptes d’una nena o que no sempre sigui el pare qui va a treballar mentre la mare es queda a casa. Per sort, els contes són cada cop més diversos.
Quina és la satisfacció més gran d’un editor de llibres educatius?
Per exemple, quan uns pares et comenten que un llibre de l’editorial els ha anat molt bé per parlar d’un tema delicat. O quan un mestre et diu que un llibre li va molt bé per treballar les emocions a classe. O quan uns pares et diuen que gràcies a un quadern de treball el seu fill que no llegia ho comença a fer. La satisfacció és veure que el que fas dona bons resultats i que contribueixes a millorar l’educació dels nostres fills.

Una editorial gairebé centenària

Tres generacions de la mateixa família han estat al capdavant d’Editorial Salvatella, amb seu al barri de Gràcia, des que es va crear, fa gairebé cent anys (1922). Joan Salvatella és des del 1997, any en què va prendre el relleu al seu pare Juan i al seu oncle José María, qui porta les regnes de l’editorial amb l’objectiu de conservar l’esperit fundacional de publicar llibres infantils amb una voluntat pedagògica i educativa. El 2014, Salvatella va modernitzar l’editorial amb la creació d’una pàgina web, la digitalització del fons per poder ser consultat en llibre electrònic o tauleta, i la creació d’aplicacions per a mòbils; sempre amb la intenció de continuar creant eines didàctiques a l’abast de nens, pares i educadors. Salvatella calcula que l’editorial té registrats cap a 3.000 títols a l’ISBN, que es va crear als anys setanta: “Abans no sé quants en vam publicar, però són molts llibres i quaderns.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.