Cultura

Dalí s’acosta al Dant

El teatre museu de Figueres anuncia una exposició de les il·lustracions del pintor per a ‘La Divina Comèdia’ per commemorar els 700 anys de l’escriptor italià

La Fundació Gala-Salvador Dalí, en col·laboració amb l’Istituto italiano di Cultura, commemorarà els 700 anys de la mort de Dante Alighieri amb una exposició dedicada a les il·lustracions de Dalí per a La Divina Comèdia, un encàrrec del govern italià a principis dels anys cinquanta per commemorar un altre aniversari del poeta. La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, va fer pública la iniciativa ahir, durant una entrevista al programa Aquí, amb Josep Cuní, de la SER, que s’emetia en directe sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres.

Salvador Dalí va completar 102 aquarel·les sobre La Divina Comèdia, però no van veure la llum fins al 1960 en format de serigrafies, una sèrie de les quals serà la que s’exposarà al teatre museu figuerenc. Aquestes serigrafies aniran acompanyades de sis obres originals del pintor empordanès poc conegudes (dibuixos i aquarel·les), relacionades amb el mateix període en què va il·lustrar l’obra del Dant, en la qual l’artista empordanès va reconèixer entusiasmat un univers proper al seu, en plena conversió a la fe catòlica, cada vegada més allunyat del surrealisme i fascinat pel virtuosisme dels mestres clàssics del Renaixement.

Dalí havia rebut l’encàrrec del govern italià l’any 1951, però la polèmica que va despertar el fet que no s’hagués encomanat a un artista del país va frustrar el projecte. Dalí no va veure publicades les seves aquarel·les sobre els cants del Dant fins al 1964, per a una edició francesa de La Divina Comèdia, però la mediació del papa Pius XII, a qui Dalí va visitar al Vaticà, va permetre el tiratge d’una col·lecció de serigrafies a partir del centenar d’aquarel·les preparatòries.

En una entrevista que va fer-li Josep Pla el 1952, l’artista va explicar que havia treballat en aquesta obra “com un esclau” i que havia enllestit el centenar d’esbossos en menys d’una setmana. Una de les aportacions més sorprenents de les seves il·lustracions del Dant, en comparació amb les que també havien fet Botticelli o Gustave Doré, és la lluminositat radiant amb què va tractar l’infern, però sobretot destaca l’apropiació de l’univers dantesc al seu propi llenguatge i la identificació de l’amor del poeta per Beatriu amb el que ell sentia per Gala.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.