Cultura

Enric Miralles, universal

Un circuit d’exposicions recorda l’arquitecte al cap de 20 anys de la seva prematura mort

El 2020 va fer 20 anys que va morir Enric Miralles, l’arquitecte contemporani català més reconegut al món, però poc conegut pel gran públic. La seva obra és excepcional. També té molta complexitat. Mirar de fer-la “comprensible” a gent no necessàriament vinculada a l’arquitectura és el repte del programa d’actes que es desplegarà amb un any de retard a causa de la pandèmia.

Avui s’obren les tres primeres exposicions d’un circuit propulsat per la fundació que vetlla pel seu llegat, l’Ajuntament i la Generalitat i amb la complicitat del Col·legi d’Arquitectes (Coac), el Disseny Hub i l’Etsab. “Volíem que l’homenatge tingués un caràcter urbà ampli”, sosté Joan Roig, el cocomissari, juntament amb Benedetta Tagliabue, vídua i sòcia de despatx de Miralles.

Per al tàndem de comissaris també era molt important que la mostra central tingués lloc al Saló del Tinell. Aquí va ser on el Grup R va organitzar la primera exposició de Gaudí, el 1956. Hi ha moltes similituds entre Gaudí i Miralles, defensen. “Tots dos van ser els més destacats de la seva generació”, remarca Roig. I a tots dos, hi afegeix, els uneix una manera de treballar l’arquitectura col·lectivament, cosa que supera “la idea d’autoria única”.

Al Saló del Tinell es posa el focus en la singular i atrevida visió de Miralles a través d’algunes de les seves obres mestres, com el cementiri d’Igualada o el Palau d’Esports d’Osca, que va fer amb la seva primera companya, també professional i personal alhora, Carme Pinós, o el Parlament d’Escòcia i el Mercat de Santa Caterina, que va acabar Tagliabue després de la seva prematura mort, als 45 anys, d’un càncer fulminant.

La personalitat creativa de Miralles va desbordar els límits estrictes de l’arquitectura, i això ho vol reflectir el seu any commemoratiu. Per exemple, en l’exposició que presenta l’Arts Santa Mònica, en què es descobreixen els seus collages fotogràfics. Un altre Miralles íntim, i inèdit, surt a la llum ara a la seva fundació, que en fa lluir els materials que custodiava en el seu arxiu, els estadis més primigenis dels seus edificis.

El Disseny Hub s’incorporarà a la ruta a partir del 27 de maig amb una exposició dels mobles que va dissenyar. Al juny, el Coac donarà veu, en un cicle de tres xerrades, als bons coneixedors internacionals del seu treball. I al setembre, l’Etsab reivindicarà la seva tasca de docent, que va deixar un pòsit profund a les noves fornades d’arquitectes.

Tothom el recorda pel seu carisma i pel seu entusiasme encomanadissos, i això és el que s’han perdut els que ja no l’han pogut tractar. En bona part és a aquests joves a qui l’Any Miralles més interpel·la, per tot el que els pot ajudar a forjar una aventura d’avantguarda tan única i irrepetible com la seva, amb una gran sensibilitat per l’herència del passat i amb valors “que comuniquen universalment”, remarca Tagliabue.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El 39è Còmic Barcelona manté el format virtual amb noms com Bryan Lee O’Malley, Santiago Sequeiros i Fermín Solís

Barcelona
OVIDI 4
COL·LECTIU POÈTIC I MUSICAL

“Som els que vam néixer en la democràcia de l’amnèsia i l’oblit”

Barcelona

De bolo en micropobles

BARCELONA

Del Liceu al paradís

BARCELONA

El Sónar torna amb força

barcelona

Un regal conceptual

barcelona

Immersió artística a l’escola de la Font de la Pólvora

Girona

Dausà oferirà 6 concerts a Empúries i ja en té 4 de plens

l’escala

Porta Ferrada riurà amb el Salat

sant feliu de guíxols