Cultura

Enric Miralles, universal

Un circuit d’exposicions recorda l’arquitecte al cap de 20 anys de la seva prematura mort

El 2020 va fer 20 anys que va morir Enric Miralles, l’arquitecte contemporani català més reconegut al món, però poc conegut pel gran públic. La seva obra és excepcional. També té molta complexitat. Mirar de fer-la “comprensible” a gent no necessàriament vinculada a l’arquitectura és el repte del programa d’actes que es desplegarà amb un any de retard a causa de la pandèmia.

Avui s’obren les tres primeres exposicions d’un circuit propulsat per la fundació que vetlla pel seu llegat, l’Ajuntament i la Generalitat i amb la complicitat del Col·legi d’Arquitectes (Coac), el Disseny Hub i l’Etsab. “Volíem que l’homenatge tingués un caràcter urbà ampli”, sosté Joan Roig, el cocomissari, juntament amb Benedetta Tagliabue, vídua i sòcia de despatx de Miralles.

Per al tàndem de comissaris també era molt important que la mostra central tingués lloc al Saló del Tinell. Aquí va ser on el Grup R va organitzar la primera exposició de Gaudí, el 1956. Hi ha moltes similituds entre Gaudí i Miralles, defensen. “Tots dos van ser els més destacats de la seva generació”, remarca Roig. I a tots dos, hi afegeix, els uneix una manera de treballar l’arquitectura col·lectivament, cosa que supera “la idea d’autoria única”.

Al Saló del Tinell es posa el focus en la singular i atrevida visió de Miralles a través d’algunes de les seves obres mestres, com el cementiri d’Igualada o el Palau d’Esports d’Osca, que va fer amb la seva primera companya, també professional i personal alhora, Carme Pinós, o el Parlament d’Escòcia i el Mercat de Santa Caterina, que va acabar Tagliabue després de la seva prematura mort, als 45 anys, d’un càncer fulminant.

La personalitat creativa de Miralles va desbordar els límits estrictes de l’arquitectura, i això ho vol reflectir el seu any commemoratiu. Per exemple, en l’exposició que presenta l’Arts Santa Mònica, en què es descobreixen els seus collages fotogràfics. Un altre Miralles íntim, i inèdit, surt a la llum ara a la seva fundació, que en fa lluir els materials que custodiava en el seu arxiu, els estadis més primigenis dels seus edificis.

El Disseny Hub s’incorporarà a la ruta a partir del 27 de maig amb una exposició dels mobles que va dissenyar. Al juny, el Coac donarà veu, en un cicle de tres xerrades, als bons coneixedors internacionals del seu treball. I al setembre, l’Etsab reivindicarà la seva tasca de docent, que va deixar un pòsit profund a les noves fornades d’arquitectes.

Tothom el recorda pel seu carisma i pel seu entusiasme encomanadissos, i això és el que s’han perdut els que ja no l’han pogut tractar. En bona part és a aquests joves a qui l’Any Miralles més interpel·la, per tot el que els pot ajudar a forjar una aventura d’avantguarda tan única i irrepetible com la seva, amb una gran sensibilitat per l’herència del passat i amb valors “que comuniquen universalment”, remarca Tagliabue.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Argentinita: Lorca i molt més

girona

L’alquimista de l’escultura

mataró

Western irlandès

Barcelona
Crítica
cinema

Memòria de l’horror de Srebrenica

homenatge

Cloenda de l’Any Palmira Jaquetti a l’Esmuc

Fotografia

Michele Curel i els treballadors del suro, a Palafrugell

Punt i final al cicle “Una Vall... Monumental”

Punt i final al cicle “Una Vall... Monumental”

La Vall d’en Bas

Manel actuarà a la Mirona de Salt davant 1.000 persones

Salt

Els Castellers de Vilafranca reprenen els assajos aquest divendres després de més d’un any d’aturada

Vilafranca del Penedès