Cultura

L’amor foll de Labé

Àngels Gardella tradueix els sonets i les elegies de la poeta lionesa en una edició bilingüe que revalora l’autora francesa més llegida del segle XVI

Els seus poemes condensen la tradició lírica des dels trobadors a Petrarca amb rigor i lleugeresa

Digueu-li Louise Labé, com a l’Ismael de Moby Dick, que és com començar amb un “posem que soc aquesta que dic”, o un “imagineu que parlo”, perquè la controvèrsia sobre l’autoria dels poemes atribuïts a aquesta cortesana de Lió del segle XVI no permet anar gaire més lluny. Se li atribueixen vint-i-quatre sonets i tres elegies publicats per primera vegada el 1555, tot i que alguns autors opinen que van néixer de la impostura d’una colla d’homes que van voler imaginar com seria sentir i parlar com una dona. D’ells sí que se’n coneix el nom i l’obra certs, però han deixat de tenir importància. Ja només compta Louise Labé, encara que la dona real que responia a aquest nom, filla d’un corder lionès (d’aquí el sobrenom de “la belle cordière”), no hagués escrit mai ni una ratlla, com s’entesta a assegurar la llegenda que l’encercla.

En qualsevol cas, en els poemes que se li assignen no hi ha dubte que hi afloren una veu i una sensibilitat femenines, assegura Àngels Gardella, que ha traduït per primera vegada al català, conjugant “el rigor i la lleugeresa” originals, tots els sonets i les elegies de Labé a Poesia, publicada en edició bilingüe per J.J. de Olañeta en la seva escollida col·lecció de llibres tous i petits.

Fins ara, Louise Labé havia parlat la nostra llengua de manera parcial, en traduccions de Natàlia Izard, Begoña Capllonch i la mateixa Gardella, suficients per traslladar a la nostra pròpia tradició aquesta veu que sintetitza els topoi amorosos de la poesia europea del segle XVI que va enamorar el mateix Rilke, autor d’una versió en alemany el 1918 que seria la principal contribució a la difusió del món de la poeta. “Besa’m encar, rebesa’m amb besades / i fes-me’n un dels teus més saborosos, / i fes-me’n un dels teus més amorosos, / jo te’n faré quatre ardents com brasades”, exigeix aquesta dona apassionada que tocava el llaüt, muntava a cavall, dominava tan bé les armes com el llatí i l’italià i cantava l’amor a vegades com si hagués d’enfollir.

Amb clares influències de Petrarca, Catul i la lírica trobadoresca, una tradició que tenia una poderosa inclinació al martiri de l’enamorat (aquí, l’enamorada), Gardella assenyala que Labé transforma l’experiència amorosa en un trànsit venturós que “il·lumina molts d’aquests versos”, en què “ni el dolor no hi és obscur ni la més intensa sensualitat no és aliena al joi”, la “joia” en provençal. El volum incorpora un pròleg de Patrick Laude, que veu en aquests versos, sense ser místics, traces d’una vivència de l’absolut, i la carta a mademoiselle Clémence de Bourges, en la qual Louise Labé convida les dones a interessar-se per l’estudi i l’escriptura com a refugi de la memòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Agustí Villaronga tancarà el festival Most amb l’estrena d’‘El ventre del mar’

Vilafranca del Penedès

El 39è Còmic Barcelona manté el format virtual amb noms com Bryan Lee O’Malley, Santiago Sequeiros i Fermín Solís

Barcelona
OVIDI 4
COL·LECTIU POÈTIC I MUSICAL

“Som els que vam néixer en la democràcia de l’amnèsia i l’oblit”

Barcelona

De bolo en micropobles

BARCELONA

Del Liceu al paradís

BARCELONA

El Sónar torna amb força

barcelona

Un regal conceptual

barcelona

Immersió artística a l’escola de la Font de la Pólvora

Girona

Dausà oferirà 6 concerts a Empúries i ja en té 4 de plens

l’escala