Johnny Depp retrata el dolor
‘El fotógrafo de Minamata’ s’estrena després del pas de l’actor pel BCN Film Fest per presentar-la
Les vides plenes d’aventures dels fotògrafs donen tant joc al cinema que han esdevingut gairebé un gènere. De Blow-up d’Antonioni a Els ponts de Madison d’Eastwood, passant per Smoke, Ciudad de Dios, Salvador o La sal de la Tierra, la llista és llarga i inclou grans actors i directors. Ara s’hi afegeix El fotógrafo de Minamata , en què Johnny Depp interpreta un personatge real, el fotògraf nord-americà de la revista Life W. Eugene Smith (1918-1978). Minamata és el nom d’un poble japonès víctima d’una catàstrofe ecològica a qui Smith va dedicar un famós reportatge.
Alcohòlic, amargat, endeutat i insolent, incapaç de recuperar la disciplina i la inspiració que el van convertir en estrella del fotoperiodisme, Smith accepta el 1971 fer un reportatge sobre uns pescadors que són víctimes de vessaments de productes tòxics d’una fàbrica al mar.
Estrenada a la Berlinale del 2020, la pel·lícula va ser presentada pel mateix Johnny Depp al recent BCN Film Fest. L’actor fa seva una frase que diu Smith al film: “Els nadius americans pensaven que les fotografies robaven un tros de la seva ànima, però també s’enduien un tros de l’ànima del fotògraf”, i creu que el fotoperiodista “va aconseguir arribar a la noblesa de l’ésser humà”. Relaciona la seva addicció a l’alcohol amb la creació artística: “Els artistes necessiten eines que els permetin parlar de la teva pròpia veritat, per explicar una història”, va dir.
La carta dels actors
Segon llargmetratge dirigit per Andrew Levitas, El fotógrafo de Minamata és un biopic convencional de final previsible, que juga la carta dels actors: Depp brilla en el paper d’artista genial i torturat, ple de contradiccions, ben secundat per Bill Nighy (el director de Life) i Hiroyuki Sanada, la jove japonesa que convenç Smith perquè faci el reportatge. El film ret homenatge a un estil de periodisme clàssic, compromès, que va començar a decaure amb la televisió i avui en dia ha estat gairebé engolit pel tsunami de les imatges digitals.
