La ‘Creació’ de Savall: ‘Fiat Lux’!

No ha de resultar gens fàcil combinar en una sola operació debutar amb l’oratori La Creació de Franz Joseph Haydn, una obra tan bella com complexa i, a la vegada, arribar-ne a fer una versió referencial. Ni per a una figura com Jordi Savall, que ens té acostumats a muntatges i produccions on, amb més o menys intensitat, sempre s’hi troba algun bri de la seva saviesa i genialitat. Escriure sobre Savall és fer-ho d’un dels directors-intèrprets amb un repertori més ampli en el temps: des de la Sibil·la llatina (X-XI) fins a les simfonies beethovenianes (1800-1824). Conscient de l’arribada del seu temps dolç de la maduresa i experiència que donen gairebé vuitanta anys de vida, el músic igualadí ha optat per abordar obres que encara no havia interpretat. Una d’elles, l’esmentat oratori haydnià, la considerada com l’obra mestra del músic de Rohrau.

Amb Le Concert des Nations i La Capella Reial de Catalunya, Savall va oferir-nos, dimarts, la seva primera Creació. Més enllà de la constant riquesa de colors tímbrics, amb les conseqüents troballes sonores, i de l’altíssim nivell vocal i orquestral, no és menys cert que la sensació va ser que encara es podia treure molt més d’aquells excel·lents elements. Cert és que l’articulista va escoltar-ne la segona de les sessions en un dur dia de treball amb assaig general i una sessió prèvia. La selecció no va fer gaire justícia al conjunt de l’arquitectura sonora, cosa que va engrandir més l’esmentada sensació, augmentada per algun desajustament lògic de coordinació, cansament i, sobretot, la convicció que el mateix Savall sabia que de tot allò se’n podia extreure una llum sonora més brillant i radiant com, de ben segur, implementarà l’enregistrament discogràfic que és a punt de fer d’aquesta obra mestra. Que es faci la llum! Fiat Lux.