Planter musical

La pandèmia ha fet suspendre, aquest any i el passat, nombrosos festivals. Però n’hi ha d’altres que, malgrat totes les adversitats, retornen per la porta gran. És el cas de la Fira de Música Emergent de Vila-seca (FiM), al Tarragonès, que, després de cinc anys d’aturada, ressorgeix amb 34 propostes des d’avui i fins diumenge en sis escenaris del municipi i reuneix, des d’ahir, uns tres-cents treballadors del sector en la seva vessant professional. Amb Martí Marfà com a nou director artístic, la FiM reneix amb l’objectiu de recuperar el posicionament que tenia com a fira de referència per a les emergències musicals i s’obre a un nou camp, el de la música familiar, diu Marfà, “en auge, camp per córrer i molt de potencial”. “Som un esdeveniment amb vocació de servei a un sector ja de per si fràgil però que, ara, està realment tocat”, assegura Marfà, que a la tardor va ser nomenat responsable de la FiM per a un període de dos anys prorrogables a dos més, i que destaca la ferma voluntat tant de l’Ajuntament de Vila-seca, organitzador principal, com del sector musical, des del qual s’havia demanat el retorn, el “reinici”, de la FiM, que acumulava setze edicions, tot i el context pandèmia actual.

Amb 22 projectes de música emergent (b1n0, Clara Poch i Marçal Calvet, Kids from Mars, Porto Bello i Anabel Lee, entre d’altres) i 12 més de música familiar (La Tresca i la Verdesca, Xiula, Samfaina de Colors, Tutti Fan Piu...), la FiM té el convenciment que, de molts dels artistes que hi participen, “se’n sentirà a parlar”. “Lucia Fumero, per exemple, més enllà de ser filla de l’Horacio [històric contrabaixista de Tete Montoliu], és una artista que està en un despertar creatiu molt interessant. Carlota Flâneur, d’altra banda, que acaba de publicar un EP produït per Ferran Palau, és una artistassa amb un segell molt propi. I, finalment, en el terreny familiar, La Curiosa combinen arts visuals amb música en directe amb un component artesanal”, destaca Marfà.

La FiM, que té el suport, també, de la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura, aspira a poder ser considerat en el futur un “mercat estratègic” per a la Generalitat, com ja ho són, per exemple, el Mercat de Música Viva de Vic o la Mostra d’Igualada.