Cultura

Del Liceu al paradís

El teatre líric arrenca els 175 anys obrint línies de nous creadors i impulsant campanyes per guanyar abonats

‘Rigoletto’, ‘Norma’ i la coreografia ‘El Trencanous’ són els títols de més reclam popular
Anna Netrebko, Gustavo Dudamel, Javier Camarena i Sonya Yoncheva, noms destacats

Després de dues temporades truncades per la catàstrofe de la pandèmia, el Liceu continua somiant el paradís. No vol renunciar a ser aquell centre d’arts que incorpora la poesia, les arts plàstiques al costat de les escèniques i que aspira a un pressupost de 50 milions d’euros. Per a la temporada 2021/22, la primera que ja s’albira gairebé sense rastre de Covid, aprofiten la tirada de la celebració dels 175 anys per construir una programació amb 46 espectacles i 232 funcions. No hi haurà Wagner enguany i sí quatre títols de Mozart (en realitat, la trilogia amb el llibretista Da Ponte: Le nozze di Figaro; Don Giovanni i Così fan tutte seran tres títols que s’alternaran del 7 al 25 d’abril i es programa La flauta màgica del 20 de juny al 2 de juliol). El Liceu aspira a impulsar la creació contemporània amb el cicle (Òh!)pera i també integrant directors escènics com David Selvas, Joan Maria Segura i Quim Serra a les noves creacions d’El Petit Liceu.

En realitat, els títols que dominaran la temporada són òperes compostes al segle XX així com Rigoletto (del 28 de novembre al 9 de febrer) Norma, dirigida per Alex Ollé (del 6 al 31 de juliol). Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, aclareix que els possibles buits (com ara, la falta d’un Wagner enguany, un fet remarcable en la tradició liceística del teatre de la Rambla) o la presència d’una producció del Liceu ambiciosa es cobriran en la segona part del 175 aniversari (que correspon a la temporada 2022/23). Del Liceu hi ha dues òperes grans que es reposen: a més de Rigoletto, també La dama de piques, de Txaikovski.

On sí que es demostrarà referent d’interès internacional serà en alguns concerts de grans dives com és el cas d’Anna Netrebko (3 d’abril): interpretarà els segons actes de les òperes Macbeth amb música de Verdi, i La bohème i Turandot, de Puccini. Com és habitual al Liceu també s’hi comptarà amb altres primeres espases. Sota el paraigua del 175 aniversari s’han programat Piotrz Beczala, Javier Camarena, Sonya Yoncheva i Magdalena Kozena amb Simon Rattle. Per altra banda destaca Gustavo Dudamel (amb l’Orquestra de París i la interpretació de La Simfonia fantàstica de Berlioz). Aquesta actuació es farà d’intercanvi amb el concert que Josep Pons (director musical del Liceu) farà amb Sir Bryn Terfel: Castell de Barbablava de Bartók. Aquesta és la primera acció conjunta que apunta l’agermanament entre l’Opéra de París i el Liceu, coincidint amb l’efemèride del 175 anys. Josep Pons també agafarà la batuta amb l’obertura de temporada Ariadne auf Naxos i amb War Requiem, Wozzeck i Pelléas et Mélisande. La voluntat del Liceu és renovar contracte amb Pons (actualment, estan en negociacions), un director que ha aconseguit ampliar la feina amb l’Orquestra gràcies a les apostes d’actuacions de cambra i produccions menors al llarg d’aquests anys.En el quadre simfònic, Pons dirigirà Mite i tragèdia d’Electra i Èdip i Els altres Pélleas (composicions de Fauré, Sibelius i Schönberg, arran de la partitura original de Debussy)

L’artista resident al Liceu, des de l’accés de García de Gomar a la direcció artística es veurà reflectit en dues direccions escèniques. Per una banda, la recuperació de Pelléas et Mélisande. Es tracta d’un títol de gran record per part d’Ollé que va estrenar el 2015 a Dresden però no va aconseguir repetir en cap altra plaça. Caldrà refer tota l’escenografia i aspira que la peça pugui visitar més places líriques. Pel que fa a Norma, correspon a una producció del 2016, “molt més ideològica: la religió ordena el món conegut però també és un element repressor per a l’individu”, sentenciava Ollé. L’artista resident també donarà suport al programa (Òh!)pera. S’han encarregat quatre peces a compositors catalans joves i se’ls convida a triar llibretista, director d’escena i tot l’equip tècnic. Seran peces de mitja hora de durada. El repte és que l’any vinent hi pugui dos haver dos autors que facin una peça de cambra i, finalment, es doni l’alternativa a fer una peça completa per al Liceu. Aquesta és la fórmula per promocionar l’autoria sense carregar-la d’un excés de responsabilitat. El programa tindrà continuïtat, els pròxims anys. També arrenca el programa amb Rinaldo Alessandrini i el seu Concerto Italiano per mostrar la integral dels madrigals de Monteverdi. Enguany es presentaran els dos primers i es calcula que es completaran els altres set, en els pròxims tres o quatre anys. També René Jacobs debuta al Liceu amb Orpheus (v.c.) de Telemann. Serà la primera de les tres presentacions que farà aquest director a l’entorn del mite d’Orfeu.

García de Gomar també dona alternatives a noves veus per a rols principals: És el cas de Sarah Blanch i Elena Sancho Pereg (Zerbinetta a Ariadna auf Naxos); Marta Mathéu (Norma a Norma), Núria Rial (Pamina a La flauta màgica), o Xavier Sabata com a Pierrot Lunaire de Schönberg). No és cap risc, comenta el director artístic, perquè cada intèrpret ja ha treballat en altres òperes amb èxit, però sí que es vol que sigui un suport per apuntalar la seva carrera professional.

En l’esfera del Liceu de les Arts, hi ha reptes notables com la proposta que l’artista William Kentridge ofereix com a director d’escena de Wozzeck, d’Alban Berg (20 de maig al 4 de juny), amb Matthias Goerne de protagonista. El baríton també té un paper rellevant a War Requiem, de Britten. El pintor Antonio López s’inspirarà en Winterreise, de Schubert, que es representara a La Model (9 a l’11 de maig). També hi ha una versió ballada d’aquesta mateixa partitura al novembre amb el Ballet Preljocaj.

A l’ambició artística, s’hi suma el repte econòmic. La temporada 2021/22 disposarà d’un pressupost de 49,5 milions. Poc menys de la meitat correspon a aportació de les administracions (Estat espanyol, Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona). Calculen que del setembre al desembre l’aforament pot estar al 70% (per restriccions de la Covid). Han impulsat nous abonaments (com l’Hola Liceu!, que deixa el preu de tres entrades al 50% com a estrena d’abonat). En la temporada actual s’ha reduït l’edat mitjana del públic, fins als 42 anys. Pot ser per la por al contagi dels més grans, però també per una programació construeïda amb molt cartell del segle XX i que, per tant, pot interessar més el nou públic. És aquí on vol créixer el Liceu.

Quatre instants per a la dansa a la Rambla

El Liceu també vol assumir el seu espai per a la dansa clàssica. Ho fa amb quatre propostes prou atractives. Per una banda, convida el Ballet del Théâtre du Capitole, de Tolosa de Llenguadoc, perquè representi El Trencanous en sis sessions (del 28 de desembre al 4 de gener). Pel novembre, ja s’haurà programat el Ballet Preljocaj, que trasllada la partitura de les 24 cançons de Schubert Winterreise D.911 (El conte d’hivern) en una dansa, en una peça interpretada per 12 ballarins.

Giselle, coreografiat per Akram Khan, es va haver de suspendre la temporada passada (com la participació de Jordi Savall amb la direcció de la 8a i la 9a simfonies de Beethoven que també es van programar enguany). L’English National Ballet es programa en cinc sessions del 4 al 7 de maig.María Pagés és la darrera convidada al cartell de dansa. Hi porta De Scherezade a Yo, Carmen. 6 actuacions del 26 de maig al 3 de juny. La coreògrafa que fusiona flamenc amb referents literaris parteix del conte de Les mil i una nits. Podríem sumar a l’escena dansística del Liceu l’actuació d’IT Dansa al Centre Cultural Sant Cugat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.