Cultura

Crònica

fira Trapezi 2021

El circ més ‘punk’

Psirc prova dos capítols del seu proper espectacle, jugant amb l’error i una mena d’apocalipsi

Fira Trapezi celebra els 25 anys d’història amb la seva habitual emergència. El circ contemporani sempre està al caire de l’abisme. I, des d’aquesta premissa el “no future” punk és un eslògan portat a l’extrem. Avui es fa la darrera jornada d’un festival que ha hagut de batallar amb aforaments del 50%, que ha fugit tant com ha pogut de les aglomeracions al carrer dispersant les actuacions –Mas Iglesias ha substituït les places de darrere del Bartrina o del davant del Bràvium, per exemple– i ha tirat d’agenda de les companyies catalanes. Perquè els confinaments dels últims mesos (i els tancaments dels teatres dels primers mesos) van impedir veure bona part de les estrenes. I també perquè és molt arriscat pretendre apropar programació internacional, per possibles conflictes sanitaris a les fronteres. S’ha provat de convidar el màxim de propostes evitant llargues estades al Trapezi.

Psirc és una de les companyies que han mostrat part del seu treball. Són dos capítols que s’han de llegir com un work in progress d’un espectacle que està previst estrenar el 2022. Lluny del circ elegant i d’execució perfecta, aquesta companyia opta per una estètica bruta, de rampoines i d’aparents accidents fortuïts que propicien l’acrobàcia. El primer capítol, De quan Zeus es va fer vegà, apunta a un surrealisme boig, a una combinació de conceptes que no semblen tenir massa relació. Aquest Zeus, que té la màgia de ressuscitar les persones, no aconsegueix fer el mateix amb el seu insecte domesticat. Tanta destral no podia fer res de bo. Zeus es fa vegà (menjant enciam) però, pel que es veu, també acomodador de cinema. A hores d’ara hi ha moltes idees a raig. Contagien les ganes d’actuar i demostren equilibri i força voltant amb una bicicleta acrobàtica o amb els seus números de mà a mà. Però se’ls cola un jove príncep Felip parlant de la recuperació de les cigonyes a la Península que provoca estranyesa i riures. Els codis són molt rudimentaris. Greta Thunberg és l’heroïna i l’advertència “us estem vigilant” acaba tenint eslògan de tornada. Ho veuen des d’un espai que insinua el postapocalipsi. La millor manera d’ensenyar una acció desordenada a l’escena és depurant-la molt. Ara, és una estètica que domina. Al Trapezi també s’ha vist Random, tota una bogeria amb una Vespino.

El circ congenia molt amb la bogeria. Es pot fer a partir de les disciplines del circ (com el divertit Trapexic, amb tota la locució en català d’un artista que fa broma gruixuda de la tradició del circ al Valladolid dels anys vint especulant que el Cirque du Soleil abans d’instal·lar-se al Quebec van fer una residència al Pisuerga). La broma es completa amb malabarisme de maces, claqué, llit elàstic, però també acrobàcia còmica (de patacada assegurada) fent verticals a les escales o el molí en una barra fixa. Els Rolabola s’han passat de frenada i acaben fent un concert divertit de versions de clàssics del rock amb els acròbates caracteritzats de Tina Turner (bateria i equilibri amb bola de vidre); de Freddie Mercury (portador al mà a mà i un excel·lent número de trapezi i contorsionisme); d’Angus Young d’AC/DC ( verticals, malabarisme de boles) i d’un mosso de pista clown que, al final, converteixen en l’home del tirachinas, amenaçant-lo de fer-lo volar com si fos l’home bala. A la guitarra, afinen. I salten del rock al heavy sense gaire manies. Ara, el circ, avui, és punk.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor als 70 anys el fotògraf Ferran Freixa

Barcelona

La segona Biennal Ciutat i Ciència tanca sis dies de reflexió i “apropament” de la cultura científica a la ciutadania

Barcelona

Arbeca recupera el Dia dels Vilars, el primer que se celebra des de l’inici de la pandèmia i dels aiguats de fa dos anys

Arbeca

Ulls de la memòria

barcelona
Obituari

El pintor que anava al seu aire

Revolució silenciosa

Barcelona
cap roig
xavier Castillón

Les estrelles tornen a sortir

La tècnica, la por i les emocions

Barcelona
torroella de montgrí
XAVIER CASTILLÓN

Culminació del 40è aniversari