Intimisme poètic

La dificultat dels intèrprets de casa nostra per desenvolupar els propis projectes els porta, moltes vegades, a haver-se de convertir en veritables emprenedors. Això pot semblar molt bé en una societat massa procliu a les tendències mercantilistes, però no és menys cert que ens porta, implícitament, a una situació de desprotecció cultural impròpia d’un país civilitzat.

Però també és veritat que el músic que decideix arriscar i tirar endavant amb allò que creu i necessita fer no pot tenir més que suport i complicitat dels agents que acabem constituint el panorama. Inclosa la crítica. És el que aplaudim pel que acaba de fer el fortepianista Roger Illa amb la interpretació i la lectura personals de les sublims Set últimes paraules de Crist a la Creu (versió per a tecla) de Franz Joseph Haydn (1732-1809) que ha realitzat amb un preciós piano de taula Érard de 1805. De la lectura d’Illa s’ha pogut gaudir a set poblacions de la Catalunya central, des del Divendres Sant fins al dissabte anterior de Pentecosta. L’articulista va poder assistir al concert final de Santa Maria de Cornet (Sallent) en una lectura de veritable exhibició d’intimisme poètic. Més que concebre una lectura a partir dels elements de la retòrica, tal com suggereix Rubén López Cano en el llibret del CD que acaba de sortir publicat i que va enregistrar a la citada església de Cornet, diríem que Illa es deixa emportar pel misticisme i la ressonància extrets a partir del text de l’antropòleg Xavier Melloni que també trobem al llibret. Amb el seu pianisme seriós, Illa ha aprofundit en la troballa d’una sonoritat personal que s’ajusta a la idea d’una meditació carregada de bells colors trobats amb l’instrument. Un pianista que no hem de perdre de vista.