Patrimoni

Patrimoni

Les dones d’El Porvenir

L’arxiu municipal digitalitza l’expedient de la vaga dels treballadors del suro el 1919 a Cassà de la Selva

L’acomiadament de dues obreres, el detonant d’un any conflictiu

Les obreres del suro cobraven una pesseta i mitja menys fent el mateix que els homes

L’ estiu del 1919 Rosa Gispert i Mercè Soler, dues obreres de la indústria del suro de Cassà de la Selva vinculades a la societat surotapera El Porvenir, van ser acomiadades de la fàbrica Sitjas Bigas i Cia. Feia temps que hi treballaven; eren oficiales, segons assenyala l’empresa en un comunicat publicat al Diario de Gerona el 7 d’agost del 1919, en què justifica els acomiadaments: “Después de un sin número de advertencias ineficaces, recibidas por ellas con desdén y con burla, creimos indispensable su despido; lo exigían, además nuestro decoro y la necesidad de impedir una desmoralización.” El Porvenir, que s’havia convertit en el sindicat més important de la vila, demana als patrons que les dues obreres siguin readmeses. Segons la versió de l’empresa, s’havia convingut una millora de jornal per a les aprenentes de la fàbrica i no per a la resta de treballadores. En l’escrit a la premsa, la fàbrica insisteix que els motius dels acomiadaments són la conducta “no tolerable” de les operàries, recalcant “desatenciones, burlas y groserías” i al·legant baixa productivitat respecte a altres treballadores menys qualificades .

De la lectura de la notícia s’interpreta, però, que Rosa Gispert i Mercè Soler haurien demanat un augment per a totes les treballadores, no només per a les aprenentes. Amb tot, com assenyala la responsable de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, Dolors Grau, “la documentació ens dona pistes però ens falta el context” per saber-ho amb certesa. Així, en una carta datada el 25 de juliol, i que El Porvenir envia als amos de la fàbrica, els quals la publiquen a la premsa, es comunica que, havent estudiat l’acomiadament de les “companyes Rosita Gispert y Mercedes Soler” i concloent que han estat expulsades “com a represàlia”, convoquen a la vaga, si no se les readmet.

No només hi havia diferències de sou segons la categoria laboral, si s’era oficiala o aprenenta, sinó també si l’exercien els homes o les dones. A l’ expedient de vaga d’El Porvenir que l’Arxiu de Cassà ha digitalitzat recentment es pot comprovar. Així, el treball que feien els homes, que estaven al capdavant de la maquinària de motor, està distribuït en vuit categories. El sou més baix és 5 pessetes i el més alt, de 5,25. Per a les dones que treballaven també en la mateixa maquinària, hi ha menys categories: la més alta cobra 3,75 pessetes mentre que el sou més baix són 3,5.

Sobre què va passar amb les dues obreres, Dolors Grau lamenta que els noms no apareixen en la documentació. De fet, l’acomiadament de les dues obreres és l’inici d’un any extremadament dur en la indústria surera, segons recull l’historiador Joaquim Alvarado en el llibre Industrials i tapers (2005) . Hi relata com la societat va sol·licitar diferents millores de sous i va fer vaga contra tots els industrials de la Unión Patronal Corcho Taponera. Davant la situació, l’Ajuntament es va veure obligat a fer de mediador i fins i tot hi va arribar a intervenir el capellà. Enmig del conflicte, el 23 de setembre es va signar un conveni que regulava els salaris dels diferents sectors amb distinció dels sous del treball femení i del masculí, amb uns sous molt més baixos per a les dones. La signatura no va posar fi al conflicte, ja que a finals d’any va derivar en un locaut patronal amb la qual cosa els treballadors eren acomiadats de les fàbriques. Aquest expedient, recorda l’arxivera Dolors Grau, dona una imatge molt diferent del món taper, sovint idealitzat.

Festa major
Dins el projecte per visibilitzar els fons documentals de l’arxiu cassanenc, s’han digitalitzat diversos documents, entre els quals hi ha els programes de les festes majors des de l’any 1926 fins al 1985. També diversos llibres d’actes i alguns dels molts expedients municipals que es custodien a l’arxiu. Per altra banda, també es pot consultar el llibre d’actes més antic de l’Ajuntament , i que data del 1710. Es poden consultar a cassaarxiu.cat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda