Llibres

Samurais lingüístics

Enric Gomà, Míriam Martín, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez, Ivan Solivellas, Pau Vidal i Magí Camps presenten ‘Molt a favor. 57 propostes i un pacte per la llengua’

“Hem buscat idees concretes eficaces, no és una llista de desitjos”, va afirmar Gomà

El 1954, el gran cineasta Akira Kurasawa va estrenar Set samurais, un film mític i versionat. En el Japó feudal, els camperols que malviuen en un llogaret, farts que els robin els bandits, contracten set samurais que els protegiran gairebé per altruisme.

Seixanta-set anys després, a la llengua –afeblida i sovint violada– que es parla en una zona d’Europa li cal ajut proactiu, no només teòric. I això s’han proposat aconseguir –de manera gairebé altruista– set lingüistes, a què ja s’han sumat mitja dotzena més, i que reclamen el suport de tots els parlants de la llengua catalana, siguin d’allà on siguin.

El resultat d’aquesta nova batalla –ni la primera, ni l’última–, que no caldria haver de lluitar, ha quedat recollit al llibre Molt a favor. 57 propostes i un pacte per la llengua, publicat per Eumo. Els set samurais són: Enric Gomà, que n’ha estat l’impulsor i coordinador, Magí Camps, Míriam Martín Lloret, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné, Ivan Solivellas i Pau Vidal.

La sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès va acollir, dijous passat, la presentació d’aquest títol. Hi van ser l’editora d’Eumo Montse Ayats; Joan Sala, editor de Comanegra i president d’Editors.cat; el tinent d’alcalde, Joan Subirats; Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural; la presidenta de l’Ateneu, Isona Passola, i polítiques com ara Dolors Sabater i Meritxell Borràs, entre d’altres. “Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, no ha pogut venir, tot i que fa vuit anys que mai no ve”, va comentar amb una ironia àcida Solivellas. Ayats també va passar llista: “Hi ha uns vuitanta assistents, molts de representació particular, però també de les administracions, de partits polítics, d’associacions culturals... Com sempre, però, hi falten els poders econòmics.”

“Vaig pensar a fer aquest llibre perquè fa molts anys que estem en negatiu. Els catalans som bons fent diagnòstics, però no tant trobant solucions”, va explicar Gomà, i per això els set lingüistes, com els nans de la Blancaneu, es van posar a treballar. “Hem buscat idees concretes, eficaces; no és una llista de desitjos. Totes les propostes són a títol individual, van signades, però les assumim tots set”, hi va afegir Gomà.

Havien de complir unes premisses: “Ser aplicables en menys de quatre anys, sota la sobirania actual i que no depenguin només dels diners públics.” Són 57 propostes per dotar el català de més vigor, en un radi d’acció que va des de la iniciativa individual fins a la política de les institucions i la pràctica empresarial. Es poden fer realitat a curt o a mitjà termini. Cal voluntat, pressupost i, en alguns casos, legislació o reglamentació. I aquest és el compromís que els autors demanen en un pacte per la llengua, proposat per Rudolf Ortega, que tanca el llibre.

“Ens diran que la llengua depèn dels parlants, però els parlants tots sols no podem generar les condicions polítiques, econòmiques i socials suficients perquè la llengua sigui de debò útil i necessària.”

“Ja no es tracta de fer petits passos per anar normalitzant el català, sinó de mobilitzar tot l’esforç col·lectiu a través d’un gran acord per la llengua que impliqui tots els agents polítics, econòmics i socials en un projecte compartit. Els acords subscrits no poden ser meres declaracions d’intencions. Cal un compromís.”

Ortega va recordar la conferència de Joan Solà al Parlament, el 2009. “Hem de crear les condicions polítiques i socials perquè la llengua sigui útil i necessària.” I aposta per la unitat: “Tots hem de remar en la mateixa direcció, com ja hem fet en el passat”, la llàstima és que “ens canvien els diacrítics... i ja som en dues trinxeres”.

Rodríguez va parlar de l’escola. “Els professors són el model per seguir i haurien de tenir més bon català, amb mesures factibles que no han de dependre de cap llei i que no demanen gaire pressupost.”

Solivelles va parlar de les universitats i va demanar que “no es passi al castellà quan hi ha alumnes de fora de Catalunya”. També proposa un xou d’impacte en català, perquè no tot ha de ser alta cultura.

En aquest sentit, Martín va parlar dels joves i les noves tecnologies. “És possible un argot urbà propi català” i per això va proposar la creació d’un diccionari urbà català fet pels mateixos joves i assessors. També va parlar dels videojocs: “Tenim el talent i les eines tècniques per fer-los en català”, però jocs com els que es venen a tot el món, “com ara Fortnite, no un calçot amb barretina”.

Camps va parlar de mitjans audiovisuals i va demanar “una plataforma que reuneixi tots els productes audiovisuals de les televisions públiques catalana (TV3), balear (IB3) i valenciana (À Punt)”

Per Pau Vidal, “és el primer llibre de la nova era, és a dir, que passem a l’acció”. Amb tot plegat, estan “ansiosos de rebre més i millors propostes” i compten que, de les 57, ben bé una quinzena es posaran en marxa.

Enric Gomà va concloure que “no està tot per fer, s’ha fet molt els darrers anys, però s’ha de continuar treballant i molt”. Doncs som-hi.

Cal començar per l’abecedari

Eumo, l’editorial que publica Molt a favor, té una altra novetat, Abecedari de cel i terra, amb poemes i textos de Vanesa Amat i il·lustracions de Judit Piella. Es tracta d’un àlbum amb poemes i explicacions partint de les lletres de l’alfabet, començant per la A, d’aranya: “Una aranya fila i fila / arrupida en un racó, / teixeix una teranyina, / hi caurà el seu ressopó?” I el text: “Al món hi ha unes 40.000 espècies d’aranyes! Fan teranyines que els serveixen per atrapar els insectes que després es mengen.” I d’aquesta manera, sumant versos, textos explicatius i simpàtiques il·lustracions, es parla de clàssics com ara la lluna i els núvols, però també de la wulfenita i del kiwi (de l’ocell i de la fruita).

En la mateixa col·lecció de foment de la lectura hi ha Abecedari dels oficis, també d’Amat i il·lustrat per Anna Clariana, i A d’armari. Un abecedari de les coses de casa, amb textos de Miquel Àngel Llauger i dibuixos de Gibet Ramon.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA