Cultura

Santa Mònica, de nou

El centre d’arts de la Rambla activarà al setembre la seva enèsima reconversió amb Enric Puig de director, decidit a desplegar-hi una programació col·legiada

Tots som artistes. És l’eslògan de la nova etapa –caldria dir de l’enèsima reconversió– del centre d’arts Santa Mònica amb Enric Puig Punyet (Mataró, 1980) com a director. Escollit per concurs, Puig va entomar al febrer el repte de rellançar aquest equipament de llarg recorregut però marcat per un signe maleït des del 2008 per culpa de les erràtiques polítiques del Departament de Cultura de la Generalitat. Ahir, en la presentació a la premsa del seu projecte, la consellera Natàlia Garriga va expressar un desig que signa el sector: “Tenim moltes ganes que surti bé.” De moment, amb un pressupost escarransit d’1,2 milions. El 2016 era de 3,2 milions.

Puig no vol teoritzar sobre aquest lema tan democràtic, també tan gastat, sinó dur-lo a la pràctica en una programació “mancomunada” que arrencarà el 24 de setembre amb una exposició que explorarà el mateix sentit de les exposicions i que defensarà la utilitat de l’art “per explicar-nos”. Durant aquests primers quatre mesos, el director ja ha aplicat les seves maneres de fer col·lectivament i col·laborativament amb taules de treball integrades per diversos agents de la comunitat artística. “Volem desjerarquitzar la institució, sacsejar la seva estructura piramidal i treballar en xarxa”, sosté, pensant no només en els professionals de les arts sinó també en la ciutadania i la seva capacitat de desenvolupar contrarelats. La seva ambició és interrelacionar els coneixements, no dirigir-los de dalt cap a baix.

Puig arriba a Santa Mònica després d’haver dirigit La Escocesa amb un ideari similar. El sector li fa confiança i això és bo per restituir el prestigi a un centre que els últims temps només que ha provocat recels.

Ahir, més enllà de la metodologia, va avançar ben poca cosa de la programació argüint la seva naturalesa “oberta i experimental”. “No sabem què passarà en aquest espai d’aquí un any. No volem anticipar res perquè confiem en els processos en mutació constant i en l’encreuament d’artistes que treballaran plegats.” Sí que va dir que dividirà l’any en tres cicles temàtics en què confluiran una desena d’artistes en cadascun. El primer serà aquesta interrogació desacomplexada de què és el fet d’exposar. Hi prendran part Roger Bernat, Jordi Guillumet i Mònica Rosselló, Joana Moll, Mariona Moncunill, Antoni Muntadas, Roc Parés, Victoria Sacco i Mario Santamaría.

Un dels problemes de les exposicions convencionals és que tracten les obres com uns objectes que emanen missatges decidits i tancats i, a recer d’aquest monolitisme, tenen un caràcter gairebé sagrat. Això és el que el nou Santa Mònica vol fer trontollar amb unes convocatòries públiques anuals de 20 beques a creadors que investigaran altres formes més horitzontals de relacionar-se amb la creació artística, sigui a través dels mitjans digitals, d’una publicació o de la mediació educativa per a públics diversos.

Retorn al convent

El reset a Santa Mònica també afectarà l’arquitectura de l’edifici de la Rambla, que s’ha anat emmascarant amb els anys per transformar l’antic convent en un cub blanc. Fins aquest 24 de setembre inaugural, s’anirà reformant amb petits gestos que anhelen recuperar la seva singularitat original. Una d’aquestes primeres accions ha consistit en tornar a obrir els balcons que donen al claustre, que a partir d’ara serà l’element central que connectarà orgànicament tots els continguts que s’allotjaran a la institució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.