Cultura

Crítica

música

On som, quan escoltem música?

La carrera de Savall té uns cims que són referències ja no només de la seva carrera sinó de l’univers interpretatiu de tots els temps. Possiblement, la Missa en si menor BWV 232 de Bach en sigui una. El sotasignant recorda l’impacte que ja li va produir la versió realitzada el 1999, pocs dies abans de Nadal, a la basílica de Santa Maria del Mar. I, dilluns, en el Dia Internacional de la Música, vam tenir la sort d’escoltar aquesta obra, que el director igualadí defineix com una veritable catedral de l’esperit. Aquesta s’ajusta com l’anell al dit als equips musicals de Savall, com així ho van corroborar en una versió que va permetre l’obertura de la interioritat dels oients. Cert és que hi va haver moments més àlgids que d’altres, però ja sabem com la Missa és molta Missa i pot provocar aquests alts i baixos. De llàgrima van ser alguns moviments, com ara el Gratias agimus i el Crucifixus, en una audició que feia pensar en aquella pregunta formulada pel filòsof Peter Sloterdijk: on som, quan escoltem música?

Jordi Savall: ‘Missa en Si Menor’ de Bach
L’Auditori (Barcelona), 21 de juny


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.