Jugar-se la vida

L’assagista David Pere Martínez Oró planteja a Ludomorfina (Icària) una anàlisi crítica sobre el fenomen de les apostes esportives i els seus efectes en la joventut. El llibre és ple de dades sobre els efectes nefastos d’aquesta pràctica que inunda la publicitat de la majoria de les retransmissions esportives. Una dada que exposen de bon començament és que “el joc en línia va reportar 748 milions d’euros el 2019 a les empreses privades, 378 dels quals corresponen a les apostes esportives en línia”. Un escàndol que ningú qüestiona des de la responsabilitat política.

El llibre d’Oró és el primer assaig en clau sociocultural que es publica a Espanya sobre les apostes esportives, un oci amb riscos. A l’Estat, el mercat del joc en línia possibilita figures opaques com ara els denominats tipsters, suposadament experts a pronosticar determinats mercats i la peça clau de les cases d’apostes per captar nous jugadors. Oró facilita unes dades esfereïdores sobre el consum d’aquesta activitat entre la població escolar: “El 9,5% dels estudiants de 14 a 18 anys va jugar amb diners a internet alguna vegada en els darrers 12 mesos. La prevalença en el cas dels nois va ser molt més elevada que en el de les noies i, pel que fa a l’edat, el percentatge d’estudiants que jugava amb diners a internet tendia a incrementar-se a mesura que n’augmentava l’edat. La màxima prevalença es va observar als 18 anys.” L’edat mitjana d’inici del joc amb diners a internet va ser els 14,6 anys (14,7 anys els nois i 14 les noies). La prevalença del joc amb diners a internet l’any 2014 va ser del 6,2%, el 2016 va ser del 7,4% i el 2018, del 9,5%, de manera que aquesta prevalença s’ha incrementat 3,3 punts percentuals durant el període 2014-2018.

Doctor en psicologia social i professor universitari, Oró obre una nova línia de recerca i presenta un assaig crític sobre les apostes esportives en línia, en què l’investigador ha entrevistat més de 70 persones i ha treballat centenars d’hores amb el mètode de recerca de l’etnografia virtual, amb l’objectiu d’oferir un estudi rigorós que repassa la història dels jocs d’atzar i apostes, fins a arribar a les apostes esportives en la societat digital de consum. De la mateixa manera, analitza l’oferta d’apostes i desgrana com es comporta la comunitat apostadora a través dels nous canals de la societat digital.

Oró destaca que la majoria de jugadors que aposten en línia són joves. Quan analitza la freqüència de joc en la població de 15 a 64 anys que es va jugar diners a internet en els últims 12 mesos, més de la meitat (52,1%) ho va fer mensualment o amb més freqüència. El percentatge d’homes que va jugar mensualment o amb més freqüència va ser del 53,1%, mentre que en les dones va ser del 48,3%.

El negoci ludòpata vinculat a activitats esportives no deixa de ser una paradoxa social.