Llibres

Recuperar emocions

Francesc Serés, Ivan Vera, Annet Schaap, Jacques Goldstyn i Leila Slimani són els guanyadors en les cinc categories literàries de la 22a edició del premi Llibreter

Una de les característiques del premi és que fa contents els autors i també els editors

El premi Llibreter revitalitza i a dues bandes. Tant editors com autors guardonats, que comparteixen felicitat, any rere any asseguren amb satisfacció que les vendes creixen molt després de rebre’l. Que els que els venen són els mateixos professionals que els han votat, influeix.

És una segona oportunitat per a títols que, passats uns quants mesos de la seva aparició, no han tingut prou sortida comercial, o no la que, segons els paràmetres dels diferents jurats, es mereixien. Jurats formats exclusivament per llibreters de tot Catalunya.

“Avui estem eufòrics, és el nostre dia, la nostra festa”, va declarar Maria Carme Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, que també es mostra visiblement contenta per Sant Jordi, per La Setmana del Llibre i segur que també ho estarà el 15 de juliol vinent, quan se celebri Llibrestiu.

Ahir va ser un dia d’emocions recuperades, en roda de premsa amb molts periodistes presencials i d’altres per via telemàtica, com els guardonats, que tres dels cinc van aparèixer només per pantalla. Tothom estava content de poder-se retrobar després de la fase –en principi– més dura de la pandèmia. I hi va haver moments d’alta càrrega emotiva, com quan Lluís Zendrera, gerent de l’editorial Joventut, va tenir unes paraules de record per a Bernat Cormand, l’il·lustrador que va morir fa poques setmanes.

Abans de passar als premiats i per tancar el tema de les emocions, Joaquim Bejarano, director de l’àrea del Llibre de l’ICEC, va afirmar que sentia una emoció continguda: “Perquè per a mi és la primera roda de premsa presencial en molt de temps i per com s’ha fet pinya al voltant dels llibreters; des de les institucions vull donar el més gran dels agraïments a tots els llibreters.”

I ara és l’hora de saber el nom dels premiats en les cinc categories literàries.

En la categoria de Literatura Catalana, creada el 2010 –no havia guanyat cap original en català en els primers deu anys de premi–, el guanyador va ser Francesc Serés per La casa de foc (Proa). La novel·la de Serés es va imposar a Terres mortes (Anagrama), de Núria Bendicho, i a La planta carnívora (Proa), d’Andrea Mayo.

“És una doble alegria, perquè el premi arriba després d’un any molt complicat”, va declarar Serés, afectat pels efectes secundaris de la vacuna contra la Covid-19. L’obra “parteix d’un record transformat”, de quan va viure per una zona rural similar a la que descriu en la novel·la. “La literatura té una càrrega simbòlica que transforma els lectors”, va assegurar abans d’agrair el paper de les llibreries i els periodistes culturals com a “corretja de transmissió” entre els llibres i els lectors.

El gironí Ivan Vera, que té “vint-i-dos anys i mig”, va guanyar en la categoria de Literatura Infantil i Juvenil en Català, amb la novel·la Àunia (Akiara), que es va imposar a Caminant junts per la lluna (L’Altra Tribu), de Pep Puig, i La botiga de vides (Animallibres), d’Adrià Aguacil.

“Vaig començar Àunia quan tenia setze anys, com a treball de recerca de batxillerat; des de llavors hi he anat treballant amb diversos ajuts de professors fins que ha agafat forma i contingut”, va explicar l’autor debutant. “Està ambientada en l’època dels ibers i a les comarques gironines; la temàtica, però, és molt actual: el dret a l’autodeterminació que tenen els pobles i les persones, en especial les dones”, hi va afegir Vera.

En la categoria de Literatura Infantil i Juvenil Altres Literatures, la guanyadora va ser La nena del far, d’Annet Schaap, amb traducció catalana de Maria Rosich per a Pagès Editors. “És un gran honor rebre aquest premi i vull donar les gràcies pel suport que doneu a la literatura infantil i juvenil”, va declarar Schaap, en una de les diverses connexions una mica accidentades.

Les dues finalistes van ser El lloc màgic, de Chris Wormell, amb traducció catalana de Yannick Garcia per a Animallibres, i La història impossible d’en Sebastian Cole, de Ben Brooks, amb traducció catalana de Xavier Pàmies i castellana de Rebeca González, en els dos casos per a Blackie Books.

El premi d’Àlbum Il·lustrat va ser per a Els estels, de Jacques Goldstyn, amb traducció catalana i castellana de Susana Tornero per a l’Editorial Joventut. “Em fa molt feliç que és un premi dels Països Catalans i hi ha un vincle molt fort entre el Quebec i Catalunya”, va afirmar un somrient Goldstyn. “La història passa a Mont-real, però podria passar a Barcelona, perquè és una història universal centrada en dos conceptes imprescindibles per superar l’estupidesa: la ciència i, sobretot, l’amor.”

Les finalistes van ser Parlo com el riu, amb text de Jordan Scott i il·lustracions de Sydney Smith, amb traducció catalana d’Antoni García i castellana d’Isabel Borrego, en tots dos casos per a Zorro Rojo, i Els invisibles, de Tom Percival, amb traducció catalana d’Anna Llisterri i castellana d’Anton Anton, per a Andana Editorial.

Finalment, en la categoria Altres Literatures, és a dir, en castellà o traduccions, la guanyadora va ser El país dels altres, de Leïla Slimani, amb traducció catalana de Valèria Gaillard per a Angle Editorial i traducció castellana de Malika Embarek López per a Editorial Cabaret Voltaire. “És un llibre en què narro la història dels meus avis al Marroc i amb el qual he volgut retre homenatge als que treballen a les granges, i també he donat una visió de l’infern de la colonització, evitant ser maniquea”, va comentar Slimani.

Les finalistes van ser El ball de les boges, de Victoria Mas, amb traducció catalana de Valèria Gaillard per a Editorial Salamandra, i Los herederos de la mina, de Jocelyne Saucier, amb traducció castellana de Luisa Lucuix Venegas per a Editorial Minúscula.

Primera edició del Llibrestiu

El 23 de juliol passat es va celebrar un Sant Jordi d’estiu per mirar de pal·liar les conseqüències econòmiques que la pandèmia havia provocat en el sector del llibre. El resultat va ser prou bo i per això miren de mantenir una diada del llibre extra, de cara a les lectures de vacances. La Cambra del Llibre i el Gremi de Llibreters de Catalunya han creat el Llibrestiu, que tindrà lloc el 15 de juliol a tot Catalunya i en el qual està previst que participin al voltant de cent llibreries.

La idea és aprofitar la bonança climatològica per tenir les llibreries obertes i amb parades al carrer fins a les onze de la nit. A banda de les parades a l’exterior, es volen fomentar les activitats, com ara presentacions, xerrades, debats, concerts, rondallaires, etcètera, per a les quals les llibreries rebran ajuts municipals. Perquè la iniciativa de la Cambra del Llibre de Catalunya –que agrupa els gremis i associacions d’editors, llibreters, distribuïdors i de la impressió i la comunicació gràfica– té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona i de diferents municipis de Catalunya.

A Girona s’han posat d’acord les diverses llibreries de la ciutat i totes muntaran les parades a la plaça de la Independència amb un tema comú: la novel·la negra i policíaca. A més de presentacions de novetats editorials d’aquest gènere, es projectarà un episodi de la sèrie documental Crims.

Gemma Garcia i Toni Puntí, premiats en el 10è Memorial Pere Rodeja

En el desè Memorial Pere Rodeja, que homenatja el llibreter gironí (1931-2009), considerat exemple i mestre de l’ofici, vol estimular els llibreters agremiats en la seva dedicació d’activadors culturals i difusors de la llengua i la literatura catalanes i, també, distingir la tasca d’una persona o entitat que hagi donat una atenció especial a les llibreries, motiu pel qual se sol concedir a periodistes, com un cop més ha passat aquest any, que l’ha rebut Toni Puntí, actual cap de la secció de Cultura de TV3 i professional de llarg recorregut i molta experiència. “Dedico aquest premi a l’ofici de periodista cultural”, va declarar ahir Puntí. “La literatura també cura i les llibreries s’haurien de veure de lluny, com les farmàcies”, va afegir.

Pel que fa a l’apartat de llibreters, la guanyadora va ser Gemma Garcia, llibretera i editora, ànima del projecte de Vitel·la, amb seu a l’Escala i Palafrugell. “Aquest premi reivindica les llibreries de poble. Un país es basteix des de tots els racons, no només des d’un”, va declarar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda