Cultura

Toros, tragèdia, teatre

Angélica Liddell torna a Barcelona amb la seva escena d’una bellesa dolorosa i ritual a partir de ‘Liebestod’, una aproximació al torero Juan Belmonte

Va rebutjar un Premi Nacional; està contenta de reprendre la relació amb Barcelona

Angélica Liddell va endur-se fa uns mesos el premi de la Crítica a espectacle internacional per The Scarlet letter, un títol amb el qual havia tornat a Barcelona, després de deu anys de silenci. Ara, un altre cop sota el paraigua del Grec, presenta Liebestod, un nou treball en què vincula la tauromàquia amb la tragèdia i la seva manera d’entendre el teatre. L’obra, acabada d’estrenar a Avinyó, es podrà veure de divendres a diumenge al Lliure. La vida del torero Juan Belmonte funciona de columna vertebral. “Acaba sent un fantasma dins del meu cos”, assegura.

L’artista, que fa una dècada que té un idil·li amb el públic francès, que la venera tot i que provoca un cert rebuig per la seva proposta estètica radical, no vol entrar en la polèmica sobre el patiment dels animals. Li interessa la part ritual, ancestral, “la història de l’emoció i de la sang”, que transmuta en el seu teatre del dolor. Ella treballa posant-se al límit, exposant-se, “surto a gaudir de la guerra”, conclou.

Segons la dramaturga, directora i actriu, Belmonte era un home tràgic: “Ell sempre va viure amb la frustració de no morir d’una cornada, i va decidir posar fi a la seva vida com a destí.” Liddell coneixia d’oïdes la coreografia que va fer Cesc Gelabert, tot i que no n’ha indagat referències. També apareix un toro a Transverse orientation, de Dimitris Papaioannou. Liddell es desmarca d’una iconografia molt estètica però sense la seva brutalitat. Sí que la va atrapar el fons groc d’aquell espectacle (un color maleït per al teatre i per als toreros). De fet, a Liebestod apareix el gat com a record de la bona sort que donen als toreros, abans de sortir a l’arena, comentava ahir a la premsa, en una convocatòria presencial a Barcelona.

A l’obra també hi ha referències a Wagner. L’autora pren com a títol una expressió que apareix en l’ària final del Tristany i Isolda, de Wagner, i que inclou en un únic mot els conceptes d’amor i de mort. Del pintor Francis Bacon rescata alguns quadres amb el seu ús de la carn. Per Liddell, Bacon defineix l’estètica amb la cita “l’olor de sang no se’m treu dels ulls”.

Polèmica amb el CoNCA

La guanyadora del Premio Nacional de Literatura Dramàtica 2012 va rebutjar el Premi Nacional de Cultura que li oferia el CoNCA el 2019. No li semblava lògic rebre’l quan feia anys que no actuava a Barcelona. Sí que admet que ha mantingut una contínua relació amb Catalunya, gràcies al Festival Temporada Alta de Salvador Sunyer (des del 2010, ha estat programada sis cops). Liddell no entén per què han passat tants anys sense despertar l’interès de cap teatre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.