Patrimoni

ROSA LLUCH

PROFESSORA D’HISTÒRIA MEDIEVAL I COMISSÀRIA DE L’EXPOSICIÓ DELS REMENCES

“Molts tenim un passat remença”

Rosa Lluch reflexiona sobre les motivacions de l’exposició i la influència del fet remença en la configuració de la Catalunya actual.

Per què, ara, una exposició sobre els remences?
Tot l’episodi protagonitzat pels remences entre els segles XI i XV és clau per entendre la història de Catalunya. És sorprenent que, fins ara, no s’hagi fet una exposició amb la voluntat de comprensió global d’un fenomen que va afectar bona part de la Catalunya Vella, és a dir, les comarques gironines.
Som avantpassats remences?
Bona part dels habitants de les comarques gironines tenim un passat remença. Molts vivíem en masos, però també, com que hi havia aquest sistema, molts habitants dels masos d’heureu únic havien de marxar. En trobem molts a ciutats i viles de l’actual Catalunya.
Quin és l’origen dels remences?
La qüestió remença s’inicia amb la imposició del feudalisme a Catalunya, amb els canvis als comtats de la Catalunya Vella. Aquests canvis van provocant que els remences prenguin consciència de la seva situació injusta, manca de representació política, econòmica i jurídica i acabin amb un conflicte armat.
La llibertat era la principal petició?
Els remences no van parar de demanar davant del papa, el rei i els senyors feudals que volien ser lliures. No hem de dubtar que volguessin llibertat, però també que se’ls reconegués que els drets polítics i la situació econòmica era superior en alguns casos a la de persones lliures.
En l’exposició s’insisteix que no és un col·lectiu uniforme.
Les crisis del segle XIV per la pesta, plagues, terratrèmols, pluges, sequeres... havien contribuït que entre aquests pagesos s’haguessin produït diferències econòmiques i això explica que alguns s’hi van implicar més. A més, hi ha diverses interpretacions i és el que volem reflectir en l’exposició. Per alguns, els seus líders van ser herois que van lluitar per la llibertat de tothom i per d’altres, quan van aconseguir alguns beneficis van deixar de lluitar pel col·lectiu.
Un tret rellevant de l’exposició és la lectura actual dels remences.
Cal tenir en compte que bona part de les interpretacions del conflicte remença les van fer els hereus dels que van guanyar. D’aquí que hi hagi diferents interpretacions.
I quina lectura se n’ha de fer?
Considerar els remences com un col·lectiu pobre, desafavorit políticament, econòmica i social seria falsejar la realitat. Alguns van participar del sistema feudal per afavorir-se’n.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

obituari

Mor als 63 anys Laurent Cantet, Palma d’Or de Canes per ‘La classe’

París
CULTURA

La Mostra Nacional de Teatre Amateur compleix vint anys a Pineda

PINEDA DE MAR

Un tribunal anul·la la condemna contra el productor Harvey Weinstein

Nova York
Cultura

Mor Mike Pinder, cofundador i teclista de The Moody Blues

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona