La revolta remença continua
Una exposició, a la Vall d’en Bas, recorda la història d’aquests pagesos que van aconseguir alliberar-se dels abusos feudals
La mostra reivindica la pervivència del seu llegat a la Catalunya actual
Els remences han estat un exemple d’organització d’un col·lectiu
Els pagesos remences, és a dir, els sotmesos a la remença que pagaven als senyors feudals per la terra i el mas, van voler ser lliures i ho van aconseguir. Després de quatre segles de lluitar per deslliurar-se dels anomenats mals usos feudals, amb dues guerres o revoltes violentes incloses, se’n van sortir, quan el rei Ferran II va abolir aquests mals usos dictant la sentència arbitrals de Guadalupe. Era el 21 d’abril de 1486. L’esperit del moviment remença, no obstant, no es va diluir amb la sentència, sinó que ha perdurat fins a l’actualitat i, fins i tot, ha ajudat a configurar la Catalunya actual.
El fet remença, i sobretot la seva vigència, s’analitza en l’exposició Remences, la lluita per la llibertat, que, comissariada per la llicenciada en història medieval i paleografia i professora de la Universitat de Barcelona, Rosa Lluch, que es va doctorar precisament amb una tesi titulada Els remences de l’Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV), es pot veure a Can Trona, a la Vall d’en Bas, un dels epicentres de la revolta.
Així doncs, els remences han estat un exemple d’organització d’un col·lectiu maltractat que va saber trobar el camí de millora personal, política, econòmica i social. Per això van ser citats i recordats en molts discursos polítics de diferents ideologies durant el segle XIX i també, fins ara, són especialment recordats per molts col·lectius en les seves demandes econòmiques i socials. En l’exposició, s’hi poden veure, per exemple, piulades al Twitter de persones de diferents ideologies que hi fan referència. Per citar només dos exemples, n’hi ha del president Carles Puigdemont, que recorda que el Llibre del sindicat remença és l’únic document català del Memory of the World Register, i remarca que, a Amer, es va produir un intent per solucionar el conflicte. El periodista i escriptor Antoni Baños té una piulada on diu: “Remences o senyors, aquesta és la dialèctica catalana.”
A més, els pagesos remences formen part de l’imaginari nacional. Són protagonistes de fires, contes, novel·les, rutes, equipaments i espais públics i, fins i tot, d’una de les curses cicloturistes més rellevants del país, la Terra de Remences, organitzada pel Club Ciclista Bas.
Un llegat medieval, doncs, que ha configurat la Catalunya vella i un esperit que s’ha mantingut fins a l’actualitat.
Geografia de la revolta remença i els seus protagonistes
Un dels atractius de l’exposició són els llocs rellevants dels fets remences. Així, doncs, detalla que la Vall d’en Bas, a l’època medieval, formava part del vescomtat de Bas i altres senyors petits, i el descriu com un territori de masos dispersos, la majoria remences. Hi ha documentat l’únic cas de cugucia del país, un dels mals usos, pel qual una dona va haver de pagar 3 florins d’Aragó per adulteri. De Sant Feliu de Pallerols, en destaca l’existència de molts veïns lliures pels privilegis i immunitat concedida pels senyors feudals, i documenta l’existència del molí Conqueta, on va viure el cabdill remença Francesc de Verntallat. Una de les peces clau del territori remença és el castell d’Hostoles, que va ser l’epicentre del conflicte bèl·lic. Ocupat el 1462 pels remences, va ser on es van organitzar les anomenades tropes de muntanya. Verntallat va ser nomenat vescomte d’Hostoles i senyor del castell després de la primera revolta, però no es va poder estalviar ser expulsat pels remences en la segona. I, finalment, parla d’Amer, punt clau també, perquè el 1485 representants remences de tot Catalunya es van reunir amb el representat reial per trobar una sortida al conflicte violent i van acordar que el rei, Ferran II, en fos l’àrbitre.
Els remences tenen noms propis, tot i que una de les conclusions de l’exposició és que es tractava d’un col·lectiu heterogeni, amb diverses capacitats econòmiques i socials, i que només una minoria va beneficiar-se de la resolució del conflicte. D’entre els personatges més importants destaca Francesc de Verntallat, un pagès lliure del Mallol, que es va casar amb Joana Noguer de Batet de la Serra, ella sí, remença.
La idea de l’exposició va sorgir arran de la col·laboració de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas amb el Campus de Patrimoni Cultural i Natural de la UdG. I també hi han col·laborat l’Ajuntament de les Planes, el de Sant Feliu i el d’Amer i el Centre de Recerca d’Història Rural de la UdG. D’aquesta manera l’exposició incorpora microhistòries de cadascuna de les localitats participants, on itinerarà.
