Amors de mares
Naomi Kawase torna a explorar el tema de la maternitat a ‘Madres verdaderas’
“L’única cosa que pot salvar el món és l’afecte matern.” La cineasta japonesa Naomi Kawase (Nara, 1969) va sentir aquesta frase pronunciada per un tiet seu i la va impressionar tant que encara la cita quan parla de la maternitat, un tema recurrent en la seva obra. La va recordar en el passat Festival de Sant Sebastià, on es va presentar el seu nou film, Madres verdaderas , que avui arriba als cinemes. La protagonitzen les dues mares d’un nen: la biològica i l’adoptiva.
Des del Japó, en una roda de premsa virtual a causa de la pandèmia, la cineasta va explicar per què sovint parla de maternitat: “Provinc d’una illa del sud del Japó, Amami Oshima, i hi tenia un oncle que sempre deia aquesta frase. Em va impressionar. Aquesta relació entre l’harmonia i la pau a què es pot arribar al món i l’afecte matern és el que fa que a les meves pel·lícules torni al tema de la maternitat.”
Tema proper
La pel·lícula adapta una novel·la de Mizuki Tsujimura publicada el 2015 que resulta especialment propera a la cineasta: “El que em va agradar de la novel·la és que adoptava la mirada del nen adoptat. Jo mateixa soc filla adoptiva, i d’alguna manera em semblava una experiència comuna al que jo havia viscut. Criar un fill no és finalment una qüestió de mitjans econòmics ni de lligams sanguinis, sinó de convivència i afecte, que es la base d’una relació maternofilial.” Destaca que el nen protagonista, Asato, “desprèn una lluminositat que d’alguna manera aconsegueix fins i tot unir la mare adoptiva i la biològica”.
Naomi Kawase va ser la cineasta més jove a guanyar el premi a la millor opera prima del Festival de Canes amb Suzaku (2007), i des de llavors freqüenta els grans festivals amb els seus films: El bosque de luto (premi del jurat de Canes), Aigües tranquil·les, Una pastisseria a Tòquio, Visión... Lluís Miñarro ha col·laborat amb ella com a productor d’Aigües tranquil·les i preparen un altre projecte junts.
