Cultura

Crítica

òpera

L’amor és un desgavell

Orlando està encarnat per Xavier Sabata, amb la seva gran força teatral

Tempta pensar que l’òpera barroca (i no exclusivament) dona joc a l’exploració queer que posa en qüestió les identitats sexuals definides: personatges masculins interpretats per mezzosopranos i contralts o concebuts originalment per castrati (com en el cas del mateix Orlando de Händel que, el 1733, va estrenar el cèlebre Senesino a Londres) que ara assumeixen contratenors, com Xavier Sabata, ànima del muntatge estrenat divendres al Festival de Peralada. En la seva posada en escena de l’obra de Händel basada en l’Orlando furioso, d’Ariosto, Rafael R. Villalobos, que va deixant empremta als teatres europeus amb muntatges imaginatius i atrevits, ha tingut, de fet, present un altre Orlando: aquell que la gran Virginia Woolf va concebre com un personatge immortal que, travessant els segles, canvia de sexe amb una meravellosa naturalitat.

Encarnat per Sabata amb la seva gran força teatral, Orlando manté el seu protagonisme amb la bogeria furiosa que sent en adonar-se que la seva estimada, Angèlica, està enamorada d’un altre, Medoro, que, de fet, Villalobos converteix en una altra, interpretada per la mezzosoprano suïssa Eve-Maud Hubaux. Això perquè Villalobos també ha pensat en el fet que a l’Orlando de Virginia Woolf palpita la relació triangular entre l’escriptora, Vita Sackville-West (inspiració de la novel·la que va ser-li dedicada) i l’amant d’aquesta, Violet Trefusis. D’aquí, fent-s’hi més atenció, tres personatges adquireixen una dualitat: Medoro-Violet, Angèlica-Vita (poderosament interpretada per la soprano Sabina Puértolas) i Dorinda-Virginia (assumida aquesta última amb molt d’estil per la també soprano Marie Lys) de manera que el muntatge converteix la pastora de l’òpera en una escriptora, deixant entreveure que la representació és una projecció de la seva imaginació. D’aquí, en un escenari inclinat en forma triangular irregular, hi ha la presència d’un escriptori com a quasi únic mobiliari.

La idea de Villalobos és suggestivament bella, però pot posar-se en dubte que es faci del tot visible o posem-hi que comprensible. No sé fins a quin punt importa, perquè allò que s’aconsegueix és fer palpable la circulació de l’amor mutant entre els personatges, el fet que l’objecte del desig d’un altre, i encara més si és correspost, pot encendre el propi desig. Ho diu Dorinda: “L’amor és un desgavell.”

Tot s’enriqueix amb una escenografia d’Emanuele Sinisi en què un mirall com a sostre crea o suggereix un joc de dualitats: dels personatges, entre els dos Orlandos, entre la realitat i el desig o la imaginació, entre el somni i la vigília. I allò que també importa és que, ben cantada i en aquest apartat s’hi ha d’afegir la solidesa del baríton José Antonio López com a mag Zoroastre, la música de Händel va arribar de manera exquisida a través dels Vespres d’Arnadí, sota la direcció tan seriosa com joiosa de Dani Espasa, amb una formació ampliada a 22 músics.

A l’aire lliure, els cantants i els músics també van ser amplificats amb una tècnica subtil. Un espectacle que mereix continuar la seva vida.

Orlando
Direcció musical: Dani Espasa Direcció d’escena: Rafael R. Villalobos
30 de juliol, Festival de Peralada


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Triomf femení total

Sant Sebastià

La drim_maxín publica un disc gravat en un mas durant dos dies catàrtics

girona
Un tast de...
Els Premis Literaris de Girona Fragments dels llibres guanyadors de novel·la, assaig i poesia

Amor a l’art

L’estiu del 1978 a Girona clausura el festival

sant sebastià

Viatge a la Girona ‘quinqui’ de l’estiu del 1978

sant sebastià
Crònica
música

Tres senyores veus al Grec

Barcelona

Oriol Bohigas lliura el seu fons a l’Arxiu Nacional

BARCELONA

Pilarín Bayés, Azagra, L’Avi, Jordi Bernet i Quim Bou, al Girocòmic

girona
Música

Cent anys de cant coral a les Planes

Les Planes d’Hostoles