Dependència en dues direccions

Un home divorciat ha abandonat la seva carrera professional i la seva pròpia vida per dedicar-se al cent per cent al seu fill autista, i fuig amb el noi veient l’intent de la mare d’internar-lo en un centre. Siempre contigo té algunes similituds amb Rain man: un autista i un familiar (en aquest cas el pare) emprenen un viatge que, com estableixen les regles del gènere de les road-movies, els acabarà transformant. Però aquí s’acaben les coincidències amb la pel·lícula protagonitzada per Tom Cruise i Dustin Hoffman, que va triomfar als Oscar del 1989. El cineasta israelià Nir Bergman (Haifa, 1969) desvia ben aviat el film cap a territoris igualment interessants, i planteja una pregunta a l’espectador: qui depèn més de qui? Fins a quin punt l’obsessió del pare per estar sempre al costat del fill i controlar-lo no és també una disfunció que cal corregir?

La pel·lícula va obtenir el segell del Festival de Canes del 2020 (l’havien de programar, però es va suspendre per la pandèmia) i el protagonista, Shai Avivi (el pare), va guanyar el premi al millor actor de la Seminci de Valladolid.

Nir Bergman explica a les notes promocionals del film que, per crear el personatge interpretat per Shai Avivi, pensava en els aclucalls, aquestes peces que es col·loquen al costat dels ulls de cavalls i ases per impedir que mirin fora del camí i es desviïn. “Així és com percebo jo Aharon, encegat en el seu camí, minimitzant les seves necessitats per satisfer les del seu fill autista, plenament consagrat a cuidar-lo i protegir-lo de qualsevol dany.”