“La vida és un lloc arriscat”

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) es defineix com a periodista i escriptora de novel·les, algunes de les quals han aconseguit un bon suport popular. Des de fa trenta anys publica les seves històries basades en les relacions humanes. Després de superar una greu malaltia publica Nosaltres, després a Univers. Parlem amb la Sílvia d’alguns aspectes de l’obra, que combina l’amor i els equívocs existencials dins una trama amb un quartet de personatges ben dibuixats i situacions sorprenents: “Busco això perquè em considero una escriptora autodidacta i intuïtiva. Soc conscient que em porta problemes perquè no planifico massa, però, per contra, fa que les històries sorgeixin de manera natural. La barreja de diàlegs i descripcions resulta intuïtiva. Els diàlegs se’m donen bé i en les descripcions porto el fre de mà posat perquè tinc tendència a anar-me’n per aquí, però en la novel·la preferia centrar-me en els personatges.” Tal com expliquen els responsables de l’editorial, la novel·la ens proposa conjugar el verb reconciliar-se. Amb els que estimem, amb els que ens han fet mal, amb el nostre passat, amb la vida: “Aquesta història és circular. S’acaba allà on va començar. Tot i així, tot i que és rodona, podríem dir que té quatre vèrtexs. Potser per això, en alguns moments, s’escenificarà en un quadrilàter.”

Insisteixo en aquesta estructura i Soler Guasch m’explica que és el que més li interessa com a persona, com a lectora i com a escriptora: “No hi ha res al món que m’interessi tant com les històries que explica la gent. La família és un univers que et permet parlar de tot, i l’amistat és la família que tries. El que busco són les relacions íntimes, l’amor, el desamor, la frustració, l’enveja i l’abandonament. Són els elements que més m’atreuen.” La Sílvia ha plantejat Nosaltres, després des de la infantesa que condiciona els personatges: “Les infàncies seguides dels quatre són l’arrencada i el motor de la novel·la perquè les coses que ens passen de més petits són les que ens afectaran durant tota la vida.”

Nosaltres, després és una història coral amb quatre protagonistes, dos homes i dues dones. Un relat que ens porta del present d’una nit de juliol a l’Empordà al passat dels quatre quan eren nens i ja de joves, quan comencen a formar una família. “Anem seguint les seves vides mentre aquesta amistat evoluciona i es consolida fins que arriba un punt que han de fer front a un daltabaix i veurem com cadascun d’ells s’hi enfronta i es reconstrueix amb el temps”, sintetitza Sílvia Soler. Els quatre personatges actuen gairebé per oposició: “La Marta i la Rita són íntimes amigues i són dues dones molt diferents. La Rita és vital, exuberant, vesteix amb colors llampants, és actriu i li agrada ser el centre d’atenció. La Marta és més discreta, dirigeix una acadèmia de dansa, és responsable, filla única i educada en una família convencional. En Jim és fill d’un pescador empordanès i d’una turista americana, ha crescut en un ambient de llibertat, de cert caos. I en Guillem és un home molt fet a si mateix perquè ha crescut en una família amb un conflicte, és un home enèrgic que té les coses clares.”

En la conclusió, un personatge diu que no s’esperava que la vida li fes un regal així. Podria ser el resum de l’obra de Soler, oberta a les petites batalles i resistències quotidianes, sempre amb els ulls oberts per explicar-les: “La vida és un regal, però també té daltabaixos i entrebancs. La vida és un lloc molt arriscat, però també t’enganxa. És com la història de la novel·la, com un amor, un fill, o un dinar al port d’Arenys com el que fan els protagonistes.”