Volt de pista
A poc a poc Itàlia comença a entendre que les arts del circ poden combinar harmònicament tradició i expressions contemporànies
Funambòlika
Suposa l'avançada del panorama circense en
un país que viu d'esquena a les noves tendències
El festival de circ Funambòlika (l'he accentuat per indicar-ne la pronúncia) ha celebrat la quarta edició entre el 12 i el 14 de juliol. Concebut i dirigit pel teòric, director i historiador circense Raffaele De Ritis, se celebra a l'auditori Gabriele d'Annunzio de la ciutat de Pescara (els Abruços). Aquest auditori, a l'aire lliure i amb capacitat per a 2.200 espectadors, és tot un referent en els circuits jazzístics internacionals: al llarg de trenta-vuit edicions, el Festival de Jazz de Pescara hi ha programat concerts de Duke Ellington, Gerry Mulligan, Oscar Peterson, Ella Fitzgerald, Dexter Gordon i Laurie Anderson, entre molts altres artistes de primer rengle.
Tradició i contemporaneïtat
Per això és tan estimulant que l'organització, Ente Manifestazioni Pescaresi, aposti pel circ i que ho faci amb la mateixa filosofia que aplica al jazz: combinant la tradició amb els valors emergents. En quatre edicions, una ciutat de 122.000 habitants que fins ara no havia vist sinó circ tradicional de qualitat mitjana ha pogut conèixer els pallassos Jango Edwards, David Larible, Avner, KGB Clowns, Jigalov, Gardi Hutter i Rob Torres; en malabarisme, l'estilitzat Victor Kee (Dralion, Cirque du Soleil) i el xilenocatalà Totó; els verticalistes Entxo Keriazov i Oleg Izossimov; els acròbates Curatola Brothers (Big Apple Circus) i la trapezista i contorsionista Aurelia Cats (Lido, París). Són estrelles del circ que al festival de Funambolika han compartit cartell amb espectacles contemporanis com Creature, dels italians Arcipelago Circo Teatro; els treballs de l'escola de circ de Torí o el català Circus Klezmer.
Funambolika encara és un festival modest, però representa l'avançada del panorama circense en un país de llarga i sòlida tradició que viu força d'esquena a les noves tendències. En circ, a Itàlia queda molta tela per tallar.
Edició 2010
Va obrir Funambolika la Gran Gala du Cirque, una coproducció entre l'Ente Manifestazioni Pescaresi i Circo e Dintorni, la productora d'Alessandro Serena. Estructurada a la manera del circ clàssic i amb el pallasso nord-americà Rob Torres com a fil conductor, la Gala va ser un bon tast de circ per al públic pescarès, si bé el programa em va resultar un pèl irregular. El cèrcol aeri de Tània Ovsiannikov (Circ de Moscou) és més aviat discret; l'home de goma ucraïnès Andrei Romanovski ha actualitzat el número d'escura-xemeneies que feia el seu pare Alexandre, i el duo al trapezi Tempo Rouge evoca –però no supera– el número de l'avui ja llegendari Duo Mouvance.
Premiat a Montecarlo 2008, el transformisme de canvi ràpid del Duo Minasov va ser el punt d'inflexió perquè la Gala arribés al zenit amb l'extraordinari verticalista búlgar Entxo Keriazov (Clown de Plata a Montecarlo 2007 i actualment al circ Roncalli).
En la segona jornada del festival, la genial pallassa suïssa Gardi Hutter presentava el solo Giovanna d'Arppo, que ja va ser programat per Pepa Plana al Festival de Pallasses d'Andorra el 2005. Hutter va tornar a desplegar una alta creativitat, sensibilitat exquisida, energia desbordant i un tempo escènic implacable.
Va tancar el festival Circus Klezmer, la producció 2006 del Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular de Nou Barris, que no ha parat de girar pel món. Dirigit per l'infatigable Adrian Schvarzstein, Circus Klezmer és d'aquelles produccions que marquen línies de futur per al circ contemporani. Entre les incorporacions a l'equip que es van poder veure a Pescara, destaquen Alba Sarraute i el sensacional malabarista xilenocatalà Emiliano Sánchez, Totó.
