Embranzida de Focus

El manual del bon conductor diu que en un revolt s’hi entra reduint velocitat i se’n surt accelerant. Així mateix fa Focus en aquesta 35a temporada. Mai fins ara havien destinat tants esforços en producció (des d’ara, també es produiran espectacles a Madrid que posteriorment arribaran a algun dels teatres de Barcelona): fins a sis milions d’euros pressupostats per a 20 produccions i vuit coproduccions. Deia Daniel Martínez, president del Grup Focus, que segons alguns analistes es trobaran mancats d’oferta per sortir de la crisi: “Per a nosaltres, no serà.”

La festa de presentació de la temporada va vestir de gala el Goya amb un repàs amable per la història d’èxits de Focus (“els fracassos artístics també hi són, però no els hem volgut entrar”, admetia irònic Martínez) fent homenatge i celebrant una trajectòria “d’empresa amb vocació cultural”, tot un subtítol que compromet la reducció de guanys a mantenir l’equilibri de qualitat artística, com reconeixia el tinent d’alcalde de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí. La temporada de Focus, que combina les produccions més populars amb actors mediàtics de l’escena catalana i estatal, té sensibilitat cap a autories contemporànies com Helena Tornero, Marta Buchaca, Cristina Clemente i Marc Angelet, Jordi Casanovas, Guillem Clua, Pau Miró i la mirada més còmica de Cesc Gay, Guillem Albà, Nelson Valente, Joel Joan i Héctor Claramunt. I també integra propostes de La Barni Teatre (La filla del mar tornarà el març vinent), Parking Shakespeare (L’amansi(pa)ment de les fúries, del Parc de l’Estació del Nord, l’adaptació de Carla Rovira, accedeix a l’Off La Villarroel), La Brutal (tornarà El màgic d’Oz al Condal) i La Cicatriz (una invitació per a Una llum tímida d’África Alonso). Pel que fa a les direccions, dominen les direccions contrastades de Sílvia Munt (Eva contra Eva i també Les irresponsables), Sergi Belbel (Fi de partida), Magüi Mira (El abrazo), Iván Morales (Assassinat a l’Orient Express)

Si La Villarroel té clar el seu perfil de teatre contemporani català (amb alguna incursió a l’internacional) i el Condal s’atreveix a muntar musicals al costat de muntatges d’intriga per a primer públic, el Goya torna a la seva aposta de llargues temporades amb només quatre títols (El gran comediant, amb Joel Joan, està previst de desembre a juny). El Romea és el que rebrà la majoria de les invitacions. Tornarà La Zaranda (La batalla de los ausentes); Villaronga adapta Colm Tóibin ( a Clitemnestra, la casa dels noms); torna José Sacristán (Señora de rojo sobre fondo gris); s’acull l’adaptació dirigida per Carme Portaceli de La casa de los espíritus, vista al Grec, com també la de Carrer Robadors, que ja està en cartell aquest setembre. Al Romea, Josep Maria Pou repeteix amb el Viejo amigo Cicerón i també es reposa la comèdia 53 diumenges. A Cigarreras, set actrius interpreten una peça basada en un text d’Emilia Pardo Bazán. Sergi Belbel rescata Boixaderas per al teatre refent un muntatge que ja havia interpretat l’actor (Final de partida) i Lluís Homar trasllada la producció de la Compañía de Teatro Clásico Lo fingido verdadero, de Lope de Vega, al carrer Hospital. També es repeteix l’aventura de l’òpera de Cambra de Barcelona amb Adina o el Califa de Bagdad. Són molt més puntuals que les darreres temporades les visites de produccions privades estatals. Per exemple, a El abrazo hi ha la interpretació de la històrica Maria Galiana; a Nueva York en un poeta convoca Alberto San Juan; Loles León és la protagonista de Una noche con ella; José Sacristán gestiona el monòleg Señora de rojo sobre fondo gris, i Carme Conesa i Francesc Garrido són l’ànima de La casa de los espíritus. En escena catalana, intèrprets com Emma Vilarasau, Josep Maria Pou, Pere Arquillué i Joel Joan sovintegen en els repartiments, alhora que també es van repetint direccions de noms com Sílvia Munt o Iván Morales. Si en l’època de Bieito hi havia una companyia Romea, ara es percep que s’ha creat una fidelitat absoluta entre aquests artistes i Focus, ja que, temporada a temporada, van reincidint en col·laboracions, saltant sovint d’un espai a un altre.

El Condal té tres reptes notables: incorporar el ballet amb Ballet de Barcelona (Perspectives), reivindicar Àngel Guimerà amb un musical diferent del de Mar i cel i aconseguir atrapar el públic de musical amb Golfus de Roma, que dirigeix el mateix Daniel Anglès i que també visitarà el Festival de Mèrida.

Des del punt de vista empresarial, l’aventura de Focus d’aquesta temporada és obrir un nou equip de producció (Lantia Escénica) a Madrid: es prepara Tartufo, protagonitzat per Pepe Viyuela. A hores d’ara, no té data, no s’ha anunciat data d’estrena, tot i que previsiblement s’estrenaria a La Latina (el teatre que Focus gestiona a Madrid des de fa anys, on fan temporades moles de les seves produccions catalanes), i el 2022 farà estada a Barcelona.