Cultura

Mor l’escriptora Renada Laura Portet

Una de les veus més reconegudes de la Catalunya Nord va rebre la Creu de Sant Jordi el 2004

L’escriptora Renada Laura Portet, una de les escriptores més rellevant de la Catalunya Nord, ha mort aquest diumenge als 94 anys.

Nascuda al municipi de Sant Pau de Fenollet, l’any 1927, va obtenir, entre el 1974 i el 1976, premis de prosa i la Ginesta d’Or de poesia catalana als Jocs Florals de la Companyia literària de la Ginesta d’Or; el premi de la Biblioteca Catalana de Perpinyà (1980) amb la narració La casa del notari i el premi Vila de Perpinyà (1981) juntament amb Agustí Bartra. Entre altres obres ha publicat Castell negre (1981), traduïda al francès i a l’alemany, i A la recerca d’una memòria: Rosselló microtoponímic (1982), estudi de toponímia. L’any 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Com a narradora i novel·lista, remarca l’Associació d’escriptors en llengua catalana, va publicar un elevat nombre de llibres, d’entre els quals: Castell negre, recull de narracions premiat amb el Víctor Català de l’any 1981 i traduït al francès el 1982; L’escletxa, obra finalista del premi Sant Jordi el 1983 i publicat a Barcelona el 1986; El metro de Barcelona (finalista del premi La Piga, 1988) i el recull de narracions Lettera amorosa (1990) i la novel·la Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de la rosa gratacul va quedar finalista del premi Josep Pla l’any 2002 i narra la història de Jacint Rigau, pintor del rei Lluís XIV.

Va escriure, també, l’obra teatral Guillem de Cabestany o el convidat imprevist (1995), representada al Palau dels reis de Mallorca (Perpinyà, 1995), així com tres assaigs de temàtica “trobadoresca”: La llegenda del cor menjat (1994), La viole et l’or (1996) i Les Trobairitz (1996). Així mateix, ha realitzat traduccions, com El barber de Sevilla, de Beaumarchais (1994).

En el terreny de la poesia va publicar Jocs de convit, amb pròleg i traducció bilingüe de Kathleen McNerney, de la West Vírginia University; Una ombra anomenada oblit (1992), El cant de la Sibil·la (1994) i N’hom (2017), amb un pròleg de Pere Verdaguer.

Reaccions

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont l’ha definit, en una piulada, com una “salvadora incansable i insubornable dels mots de la nostra llengua”, mentre l’expresident Torra ha assenyalat que era “una de les veus literàries més importants de Catalunya Nord. Immensa gratitud per la feina feta i el meu condol a la família i amics”, ha indicat.

“Ha viscut una vida plena i ho ha fet amb llibertat i dedicació vers la seva llengua i el seu país”, ha manifestat la presidenta del Parlament, Laura Borràs .

Des d’Òmnium Cultural han lamentat la mort de l’escriptora i també l’han definit com un “referent de les lletres catalanes a la Catalunya Nord”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.