Arts escèniques

Any de musicals

‘T’estimo si he begut’, ‘Cantando bajo la lluvia’, ‘Billy Elliot’ i ‘Fama’ coincideixen a la cartellera a la tardor

Es proposen obres de públic ampli al costat d’aventures, en dies a guanyar de la setmana

Per augmentar de públic, calen grans reclams amb temporades àmplies. A Barcelona, sovint això vol dir una coincidència de musicals, com els que hi haurà aquesta tardor. A més de Cantando bajo la lluvia, Billy Elliot i Fama, també esperen reclamar l’atenció peces com ara T’estimo si he begut i el musical familiar de Dagoll Dagom que dirigeix Anna Rosa Cisquella, Bye, Bye, monstre. El Condal recuperarà també el Guimerà de La filla del mar, així com El màgic d’Oz. I ja s’ensuma Golfus de Roma (tot i que molt probablement no s’estrenarà fins a l’estiu vinent a Mèrida). Tricicle recupera un altre musical d’anys passats, Forever young, al Poliorama, després de la visita de T de Teatre, La Brutal i Dagoll Dagom amb l’adaptació del món d’Empar Moliner.

El grup Balañá tindrà el Cantando bajo la lluvia presumiblement la temporada sencera (somien repetir les dades de la primera temporada de La jaula de las locas). Al Coliseum, a partir del mes de gener arribarà la gent de La Cubana (Adeu, Arturo), una companyia que tot i les seves quatre dècades de trajectòria mantenen una inconfusible connexió amb el públic, cada cop que desembarquen a Barcelona.

En espera de saber quines sorpreses portaran el Lliure i el TNC (hi ha garantida una reposició de Les tres germanes, una adaptació dirigida per Julio Manrique molt aplaudida el curs passat), Focus aposta per comèdies com Les irresponsables, un text de Javier Daulte, que dirigeix Sílvia Munt i protagonitzen Nora Navas, Marta Marco i Cristina Genebat. També és una aposta potent la d’El gran comediant (amb Joel Joan, des del desembre fins al juny al Goya). Emma Vilarasau és, un altre cop, un dels valors segurs de Focus, que la fitxa a Eva contra Eva (aviat al Goya), o L’oreneta (de febrer a maig, a La Villarroel). El Romea repetirà amb 53 diumenges, una de les obres més taquilleres la temporada passada.

L’any passat, per complir amb el toc de queda, moltes sales van avançar els horaris de funció. No hi ha cap indicació consensuada via Adetca. És probable que moltes tornin als seus horaris habituals (com ja insinuaven a la Gleva, el dia de la presentació de temporada). Moltes sales busquen dobles horaris o programacions compartides. Exemples? una comèdia ben travada com Ovelles es farà al Poliorama de dilluns a dijous la segona quinzena de setembre, una aventura per donar opció a les productores a créixer i reivindicar-se. El Poliorama programarà 90 funcions en una sola sala, un sudoku en què també hi entra el monòleg Ramon, de Mar Monegal.

Un 5% dels espectadors anuals, habitualment, corresponen al públic familiar i escolar. L’any passat van patir una doble restricció. Aquest curs acolliran, de nou, escoles, tot i que, segons fonts d’aquests teatres, esperen que el criteri cultural prevalgui sobre les restriccions d’Ensenyament perquè, d’altra manera, es fa inviable la programació escolar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda