Cultura

El TNC de la diferència

La nova directora, Carme Portaceli, bat el rècord de títols a la cartellera, donant pas a múltiples coproduccions internacionals i potenciant les noves veus

El TNC enforteix la producció en català, tant al País Valencià com a les Illes Balears
La Sala Tallers es converteix en espai de residència per a Marta Carrasco, Les Impuxibles i Agnès Mateus

Per a Carme Portaceli, nova directora del TNC, el segle XXI és el segle de la diferència, d’entendre la diversitat i poder construir plegats. Davant aquest paradigma, el TNC s’ofereix com una porta al món: per conèixer visions i veus d’arreu d’Europa (també de Xile o Sud-àfrica) i per projectar la dramatúrgia i la direcció i el món de les companyies de casa més enllà. La directora ha revolucionat el TNC transformant la Sala Tallers en espais de residències per a creadors i trobant molta predisposició amb els teatres estrangers per coproduir. Signa una primera cartellera amb 38 espectacles, el rècord del TNC sense augmentar el pressupost que porta Cultura. El repte és mantenir la fidelitat del públic (ocupacions properes al 80%) alhora que es convoca un nou perfil d’espectadors, en principi molt més jove i divers. Portaceli marca la diferència amb aquesta cartellera 2021/22 respecte a l’herència d’un teatre públic, amb un gran pes pel teatre català i internacional de repertori.

Ramon Simó va voler significar els anys de direcció del Grec en què només agafaria creadors a partir de la II Guerra Mundial. Portaceli fa el mateix. I precisament és Simó el director que presenta la versió del personatge Macbett de Shakespeare que va fer Ionesco amb el seu teatre de l’absurd. La relectura del text de Bernhard El forn de calç (Ils nous ont oubliés) de Séverine Chavrier convoca els espectadors als temps de l’aïllament de la pandèmia amb una versió “directa, divertida” i que l’excepcionalitat de la pandèmia converteix en la seva estrena mundial. Portaceli també reivindica Josep Maria Benet i Jornet amb Desig (dirigida per Sílvia Munt, a la Sala Gran) i amb la voluntat de donar-la a conèixer a noves direccions internacionals (Jade Maignan rellegeix aquest títol que transforma en Variacions i que suposa una nova col·laboració amb postgraduats de l’Institut del Teatre). El primer títol que fa temporada comença amb la dramatúrgia que Anna Maria Ricart fa de la vida de Víctor C (el pseudònim de Caterina Albert), que dirigirà Portaceli. També a la Sala Gran. També seguint el rastre de Caterina Albert, es rescata el musical Infanticida, amb Neus Pàmies, en forma d’òpera electrònica.

L’arrencada vol ser una mena de festa amb el Running for democracy a la Sala Petita, que integra textos de set dramaturgs europeus. El repartiment català, el dirigirà Michael de Cock. Aquesta aventura és una de les experiències a compartir amb set teatres de Catalunya, l’Estat espanyol, França, Bèlgica, Portugal, Itàlia i Grècia. Tots set formen el projecte liderat pel TNC Between lands. També hi ha altres aventures d’experimentació i coproducció, com ara la peça que tanca temporada: ZIP convocarà també el grup internacional Young Performing Arts Lovers a Barcelona I cinc actors conviuran 48 hores sense sortir del TNC per muntar la festa Balls literaris (entre els quals hi ha Marília Samper i Jan Vilanova).

La Sala Tallers es dedica, principalment, a la residència de Marta Carrasco (que refà el Jo, dona. A Lili Elbe), Les Impuxibles (Harakiri parla del suïcidi amb text de María Velasco) i Agnès Mateu i Quim Tarrida (completen la seva trilogia de les víctimes amb Patatas fritas falsas). El col·lectiu La Estampida, amb unes formes teatrals que beuen de l’essencialitat absurda de La Zaranda, presenta La cresta de la ola. El TNC també acull l’adaptació de la novel·la El nedador del mar secret de La Danesa (premi Quim Masó). Amb el Grec, el TNC recuperarà el Quim Masó 2018: Europa bull, d’Indi Gest.

Pel que fa a dramatúrgia catalana, Helena Tornero estrena Nosaltres. Xavier Bobés amb Alberto Conejero poetitzen sobre el tràgic succés d’un mestre català que va voler ensenyar el mar als alumnes d’un poblet de Burgos (El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai). Carmen Domingo enceta el programa 365 dones l’any al centre cívic Sant Agustí (amb el repte de visibilitzar dones que la història ha ignorat). Josep Maria Miró fa una dramatúrgia a partir del dietari d’un jove David Vilaseca (des dels 23 anys fins a la mort prematura, als 45). Victòria Szpunberg, amb Laia Marull de protagonista, parla de la cura del pare a El pes d’un cos. El TNC disposa de tres títols contrastats de teatre familiar (, de Maduixa Teatre; Camí a l’escola, de Campi Qui Pugui, i Bye Bye, confetti, de La Baldufa) i potencia connexió amb produccions valencianes (La casa del dolor, de Víctor Sánchez Rodríguez, amb repartiment actoral mixt), de Madrid (Prostitución, d’Andrés Lima i Albert Boronat) i d’Amèrica Llatina (Fuego fuego, de Manuela Infante).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.