Cultura

Crònica

Mercat de Música Viva

Roger Mas volant a Vic

Ara fa vint anys, en la crònica d’un concert a la Jazz Cava, un periodista va ser “especialment amable” i, l’endemà, el telèfon de Roger Mas, que presentava aleshores el seu tercer disc (amb un títol que només els seus seguidors més fidels sabran recordar: En el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la senyora dels guants vermells) va començar a sonar.

Des d’aquell moment, el cantautor de Solsona, que aleshores tenia 25 anys i que ara en té 45, segons confessava dijous, té la satisfacció d’arribar a “finals de mes fent això”, amb la qual cosa és lògic que, per a ell, el Mercat de Música Viva de Vic, on, aquesta vegada, estrenava el seu desè disc, Totes les flors, sigui per un lloc important.

Amb tantes ganes de divertir-se com de divertir, Mas va interpretar els deu temes de Totes les flors en el mateix ordre en què es poden escoltar al disc. Una intèrpret de llengua de signes, com en d’altres espectacles del Mercat, feia gaudir el concert a les persones sordes i una banda que li coneix tots els seus registres a la perfecció –Xavier Guitó al piano, Arcadi Marcet al contrabaix i Miriam Encina a la dilruba i flauta– va ajustar-se als mil detalls, des de les ressonàncies medievals fins al trip hop, que amaguen les noves cançons, “directes i ràpides”, de Roger Mas. Moments distesos a ritme de rumba (Amb la polla i amb l’ou, dedicada a Carme Ruscalleda), un tema amb un títol inspirat per una frase que li va dir Joan Manuel Serrat quan va trucar-li per telèfon durant el confinament que beu també d’una de les cançons del Chichonera’s Cat d’Ia i Batiste (Primavera traïdora) i un blues, Si us blau, que portava coent-se des d’abans, fins i tot, que Mas publiqués el primer disc i que, al disc, li serveix també per reivindicar un “punkie avant la lettre” com és el seu amic Quico Pi de la Serra.

Desimbolt a l’hora d’explicar històries entre els temes i visiblement orgullós del seu nou cançoner, Mas va reblar el concert amb dos temes llunyans: Non Manca Diente de dp (2003) i Volant (del disc que, el 2001, presentava a la Jazz Cava), tot fent d’alguna manera palès que, el de dijous al Mercat, no va ser només el concert d’estrena d’un nou disc, sinó un autoreconeixement per haver aguantat vint-i-cinc anys a gran nivell fent cançó d’autor. Una gesta admirable arreu, però molt especialment en aquest país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rècord de visitants al festival d’arquitectura Open House BCN

Barcelona

El Palau de la Música commemora els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides

Barcelona

La pel·lícula ‘Mediterráneo’, de Marcel Barrena, guanya el premi del públic al Festival de Cinema de Roma

Roma

L’últim viatge d’en Paf

BARCELONA

Els estils de vida dels ocells, i nosaltres

barcelona

El Pot Petit creix

GIRONA
«Motacilla alba»

Cuereta blanca

crònica

Una invitació a somiar

La Dona del Sac presenta el seu disc a Banyoles

banyoles