Cultura

No deixar la mare

Douglas Stuart publica ‘La història d’en Shuggie Bain’, premi Booker 2020

És la història d’una família obrera de Glasgow amb orgull de classe i sentit de l’humor

Seguint la petjada del cèlebre Trainspotting d’Irvine Welsh, sobretot pels anys vuitanta més durs i els escenaris de les barriades deprimides de Glasgow, però també la mirada cap als desfavorits del realitzador Ken Loach, l’escocès Douglas Stuart (1976) publica La història d’en Shuggie Bain, guardonada amb el prestigiós premi Booker 2020 i que apareix a Edicions de 1984 en traducció de la poeta Núria Busquet.

Stuart va venir a Barcelona per presentar la novel·la en roda de premsa al CCCB. Història novel·lada de la seva mare, abandonada, alcohòlica i addicta a les drogues, el narrador va construir la seva primera novel·la des de Nova York –on treballa com a dissenyador de moda–, empès per la nostàlgia i per donar respostes a algunes incomprensions que no va saber captar quan era un nen durant els difícils anys de la reconversió i les agressives polítiques de Margaret Thatcher. Com el protagonista de la història, narrada en tercera persona, Douglas Stuart és homosexual i recull moltes de les vivències en un territori de canvi. Va recordar les traves editorials per publicar La història d’en Shuggie Bain, avui èxit internacional i flamant premi Booker: les editorials li van rebutjar fins a 44 vegades l’original amb què va guanyar.

La novel·la no deixa de ser una història d’amor filial entre una mare alcohòlica, Agnes, i el seu fill Shuggie. Malgrat reiterar en diverses ocasions que la història que explica en la novel·la és una creació literària, no ha obviat que ell, igual que Shuggie, va ser un nen gai, criat per una mare soltera, que va tenir altres fills, addicta, però també dona glamurosa, maca i generosa: “Són les dones les que, en aquestes situacions, aguanten la comunitat, però són els homes els que conformen la història d’una manera pública, i aquest enfocament que apareix a la meva obra crec que és nou.”

Aquesta història, en què ha treballat durant deu anys, és la de la família d’Agnes Bain, “amb orgull de classe, d’una ciutat com Glasgow, que, en l’època de Thatcher, tenia una comunitat de classe treballadora molt potent, encara que amb més d’un 26% d’atur o una esperança de vida reduïda”. Stuart va recalcar que els habitants de Glasgow són gent amb sentit de l’humor i de gran sinceritat.

Com la seva mare, Agnes “va de mal borràs, amb tres fills, i el petit, Shuggie –l’únic que no la va abandonar–, és qui més intenta salvar-la de les addicions, sortejar els problemes, sent, a més, un nen efeminat i precoç”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.