Mecenes i verins

Als que desconfien del periodisme i el consideren una arma llançadora de propaganda política o un transmissor de porqueria, els llibres del periodista nord-americà Patrick Radden Keefe (New Yorker) els demostraran que no tot està perdut. Fa un any, Periscopi publicava No diguis res, una mirada sota les cicatrius de la guerra d’Irlanda del Nord, sense censures i amb tots els ets i uts de la violència. Ara, Periscopi i Reservoir Books ens presenten una altra aportació extraordinària a la veritat, L’imperi del dolor. El volum, de més de 700 pàgines carregades de dades i investigació, es capbussa en una de les famílies més influents de la indústria dels laboratoris –explota una de les vacunes contra la Covid– i celebrats mecenes de les arts, els Sackler. Aquesta nissaga, que s’assembla a alguns dels nostres egregis empresaris amb pocs escrúpols, és una de les més riques del món i és coneguda per haver fet donacions molt generoses a entitats i institucions de l’àmbit de les arts i les ciències. També és la responsable de produir i promocionar l’OxyContin, un opiaci venut com a analgèsic que ha provocat milers de morts i milions d’addictes als Estats Units. Keefe retrata de manera implacable les tres generacions de la dinastia farmacèutica que ha causat una de les crisis sanitàries més devastadores dels últims anys, i en responsabilitza, també, tot l’entramat d’advocats, funcionaris, metges i polítics que han ajudat a perpetuar-la.

El periodista ha trigat cinc anys a acabar el llibre, furgant en les entranyes dels creadors del famós Valium. Fa uns dies el va presentar al CCCB. Amb el seu estil àgil i desinhibit, Keefe va tocar punts sensibles sobre els equívocs dels empresaris que netegen la seva imatge fent-se promotors artístics mentre la seva ambició deixa l’ètica i la salut pública per terra. La crisi dels opiacis, que va comportar, així mateix, un repunt de la perillosa heroïna –que pràcticament s’havia extingit– va ser la conseqüència d’una praxi letal, amb connivència dels metges que receptaven l’OxyContin després de grans campanyes de promoció del laboratori.

Keefe, que exposa i argumenta d’una manera cartesiana, va afirmar que “l’epidèmia dels opioides” és la causant de prop de mig milió de morts als EUA en les últimes dues dècades, i de dos milions d’addictes”, és a dir, deu vegades més el nombre de morts que va registrar l’exèrcit nord-americà al Vietnam. L’imperi del dolor fa un recorregut biogràfic dels Sackler des de la Gran Depressió, amb la història de tres germans dedicats a la medicina: Raymond, Mortimer i Arthur Sackler, dotat d’una visió especial per a la publicitat, que va contribuir a la primera fortuna familiar ideant l’estratègia comercial de Valium.

Richard Sackler, fill de Raymond, va passar a dirigir els negocis del clan, inclosa Purdue Pharma, la seva pròpia empresa fabricant de medicaments, i, basant-se en les tàctiques agressives del seu oncle Arthur per vendre el Valium, va llançar un fàrmac que havia de ser definitiu: OxyContin, amb el qual van guanyar milions de dòlars, però que, com diu Radden Keefe, “ha acabat arruïnant la seva reputació i el seu nom”. El medicament era receptat en zones obreres i mineres per contrarestar els efectes de les lesions d’esquena i altres dolors.

Keefe va observar el moviment del càrtel de Sinaloa, que introduïa “les drogues que demanaven els Estats Units”, pal·liatiu d’un medicament que va donar a la farmacèutica 35.000 milions de dòlars de beneficis.