Cultura

Picasso a la vista

Subarna subhastarà el 7 d’octubre ‘El cec’, un dibuix blau fet a Barcelona que estava en parador desconegut

Estiu del 2020. Un home entra a la casa de subhastes Subarna i assegura que té de tota la vida un Picasso que ara es vol vendre. Calma. Els comerciants d’art estan acostumats a rebre gent (ben o mal intencionada) amb suposades obres de grans mestres. I la grandíssima majoria no són més que còpies o falsificacions. Però aquesta ja només a primer cop d’ull feia una bona impressió. L’equip de la sala del carrer Diputació, 278, amb Juan Carlos Bejarano, el seu expert en pintura, al capdavant, va endegar llavors una investigació que els ha fet concloure que, efectivament, és un Picasso autèntic, i d’un dels seus períodes més apreciats, el blau, que va forjar primer a Barcelona i després a París.

El cec, un dibuix de 14,5 per 10 cm, fet justament a Barcelona el 1903, no era una peça desconeguda, però no se’n sabia el seu parador des de fa a la vora d’un segle. La família que el posseeix és catalana, cosa que ja és una raresa digna de destacar. “Queden poquíssims picassos de l’etapa blava en col·leccions particulars de Barcelona”, sosté Bejarano, que no amaga on li agradaria que acabés l’obra: en un museu públic del país i, amb més raó de ser, al Museu Picasso, el seu lloc natural perquè és el custodi d’aquest primer geni picassià i de tot el seu laboratori previ tan fortament vinculat a Catalunya. La subhasta se celebrarà el 7 d’octubre i tindrà molts ulls a sobre. El cec per fi a la vista té un preu de sortida de 40.000 euros, i un d’estimat de 100.000.

Traçar el periple del dibuix, a tinta i llapis, un cop va deixar les mans del seu creador ha estat clau per poder-lo certificar. Procedeix de l’antiga col·lecció dels germans Junyer i Vidal, íntims de Picasso. I qui va documentar la seva existència va ser Christian Zervos en el primer volum del catàleg raonat de l’artista, que va publicar el 1932.

Una imatge en blanc i negre és l’única referència que es tenia fins ara d’El cec, que Zervos va assenyalar que era un dels treballs preparatoris de la pintura El menjar del cec, del museu Metropolitan de Nova York. El personatge del cec és constant en el Picasso blau, neguitós en aquells anys de bohèmia desenfrenada per la ceguesa que les llegendes deien que causava la sífilis. Ell, que era client habitual dels bordells. A més, el seu pare, també pintor, estava perdent visió.

Sobre una targeta postal

En una carta que va escriure al seu amic poeta Max Jacob, explicava així el procés d’elaboració de l’obra: “Estic pintant un cec en una taula. Té un tros de pa a la mà esquerra i amb la mà dreta agafa una gerra de vi. Hi ha un gos a prop que el mira. Estic treballant content amb ell [tot i que] encara no està acabat.” Aquesta missiva va ser enviada l’agost del 1903 des de Tiana, on Picasso va fer una estada aquell estiu allotjat a casa de la família Reventós. Això és el que fa pensar a l’historiador de l’art de Subarna que aquesta podria ser la data de la realització del dibuix. Una creació feta sobre un suport humil, una targeta postal, que dona fe dels temps “de penúries” en què Picasso vivia llavors i que el privaven de materials artístics convencionals.

Els actuals propietaris han donat informació inèdita del recorregut que va seguir fent la peça. En algun moment es va incorporar a la col·lecció de la pintora, desconegudíssima, Maria Vall Mundó, que va morir molt jove, de tuberculosi, el 1964. Vall Mundó era deixebla del pintor Domingo Olivé Busquets, precisament del cercle dels Junyer i Vidal.

El misteri de les firmes

Hi havia encara un altre enigma important per resoldre. La firma de Picasso. O, millor dit, les firmes de Picasso. A la publicació de Zervos, el dibuix apareix amb una firma apòcrifa, que “no se sap qui, ni quan, la va fer”. Entre finals dels cinquanta i principi dels seixanta, va ser eliminada, tot i que en el paper n’ha perviscut un rastre subtil. I també llavors va ser quan els germans Junyer i Vidal li van demanar a Picasso que hi posés la seva veritable rúbrica; una “garantia” que l’artista els va facilitar per a altres obres seves de joventut que ells atresoraven.

La família que ha gaudit en la seva intimitat d’El cec els darrers temps es vol mantenir en l’anonimat, però sí que ha confessat un detall sorprenent: que va ser un regal que els van fer. I un regal per a tots els ciutadans també ho és veure’l exposat a Subarna ara i fins al dia abans de la subhasta. Per si un cas vola lluny dels museus públics catalans, paga la pena anar-hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.