Anna Busquets i Giol
Soprano de veu voluminosa i ben timbrada i deixeble de Josep Baró Güell, va treballar de modista i va cantar amb l’orfeó Cants de Pàtria
El 31 de maig del 1933, L’Autonomista publicava que al Teatre Municipal de Girona els aficionats a l’art líric havien gaudit de la representació de dues sarsueles, La Vaquerita i La Dolorosa, i entre les intèrprets va entrevistar Anna Busquets i Giol, «de veu voluminosa i ben timbrada». Jove i dotada soprano i deixeble de Josep Baró Güell, va destacar com a solista de l’orfeó Cants de la Pàtria –en la programació de Ràdio Girona del 10 de gener del 1934 hi va participar acompanyant la coral, que va interpretar El cant de la senyera, Els fadrins de Sant Boi, El pardal i Muntanyes regalades– i es va consolidar com una de les intèrprets més importants del Principat. Un any abans, gràcies a una beca atorgada per la comissaria delegada de la Generalitat de Catalunya, havia aprofundit els estudis musicals amb la professora barcelonina Carme Bau Bonaplata. Decantada cap al gènere de la sarsuela i recordada per la seva interpretació de La Dolorosa en temps de guerra, va participar en diferents concerts benèfics Pro Infància Obrera o per les guarderies de la ciutat, i així, el 15 de gener del 1937 va interpretar diversos lieder al Teatre Municipal acompanyada per Narcís Costa i Horts. Va reaparèixer públicament els primers anys del franquisme, va ser solista de l’orfeó Cants de Pàtria, i encara avui es recorda la seva actuació en el concert que aquesta formació va oferir el 17 de novembre del 1953 en el marc de la Semana Sacromusical Gerundense. Joan Gay, en la seva biografia, va escriure: «En la seva darrera època en actiu combinava concerts i assaigs amb el treball de modista.» D’aquest període destaca especialment la interpretació solista en la sardana Somni, del mestre Manuel Saderra i Puigferrer.
