972 i Rubiño / Gioconda
Fa 30 anys, el grup lloretenc 972 va publicar el seu debut. El seu antic cantant continua molt actiu
A l’exposició Per molts anys, malparits!, que fins al 5 de novembre commemora el 30è aniversari de Ben endins, a la Casa de Cultura de Girona, no només es parla de Sopa de Cabra: també hi ha un apartat dedicat a la rica collita gironina del 1991, l’any en què es va publicar el disc que centra la mostra. Entre els discos que van sortir aquell any hi havia Tot és mentida, el debut del trio lloretenc de pop-rock 972, llançat també per Salseta Discos. De fet, Jordi Gas, baixista de La Salseta del Poble Sec, va produir el disc, que llavors es va publicar en vinil i ara es pot escoltar a Spotify . 972 era un grup format per Francesc Rubiño (veu i guitarra; Lloret, 1967), Paco Córdoba (bateria; Vall d’Uixó, 1967) i Vicenç Franch (baix i veus; Olot, 1965). En un moment en què el rock català tenia a les comarques gironines un dels seus territoris més actius, ells en van fer bandera amb el seu nom numèric: el prefix telefònic provincial, reivindicat també recentment, en un altre context ben diferent, pel documental 972, sobre La Sala del Cel, el Blau i el Rachdingue.
Influenciats pels Beatles, Police o U2, però també per la Nova Cançó (“Els 972 diuen que no són un grup de rock, sinó que fan cançons”, deia un titular de l’època), els lloretencs van aconseguir una certa notorietat i van tocar força en directe, però quan estaven preparant el segon disc, van decidir dissoldre’s, el 1993. L’11 de març del 2005, 972 es va reunir per fer un únic concert al Beach Club de Lloret, on el trio es va reforçar amb la guitarra d’Esteve Dalmau. El concert es va gravar en CD i DVD. Lloret va homenatjar el grup posant el nom de Sala 972 a un dels bucs d’assaig d’El Puntet.
Dels tres components de 972, el que ha tingut una trajectòria musical més visible després del final del grup ha estat Francesc Rubiño, vocalista versàtil que tant podia cantar rock dur amb Tro com havaneres amb Llops de Mar, però que ha estat sobretot conegut per la seva trajectòria en solitari, amb el nom artístic Víctor Gioconda i discos com ara Bísex / Bisexuales (Picap, 2003), Independència (autoeditat, 2019) i Mare i The Juliberts, tots dos publicats el 2020. El mateix any també va penjar a les plataformes dos discos signats com Francesc Rubiño , Habaneras i havaneres i Amor i Costa Brava. Demà publicarà Dos, una cançó dedicada al seu amic i antic company de grup Vicenç Franch, que va morir el juny passat.
