Un innovador del cine, nascut fa 150 anys

Un matrimoni arriba a un hotel i, sense que ells facin res, un mecanisme invisible els desfà la maleta, que puja sola a l’habitació, i col·loca la roba en una calaixera. Un cop instal·lats, un raspall neteja i enllustra automàticament les botes de l’home, que també serà afaitat i clenxinat, mentre que la dona és pentinada de manera primorosa. Tampoc no cal que escriguin una carta perquè una ploma va sola expressant els seus pensaments: “Estimats pares: Instal·lats confortablement, acomplim el viatge més encantador”. En aquest hotel només hi treballa un conserge i un maquinista, que, emborratxant-se, s’equivoca, de manera que els mobles es mouen desordenadament causant un gran caos. Això és el que es mostra en els nous minuts de L’hotel elèctric, possiblement el film més conegut i celebrat (jo ho faig com un dels més deliciosament divertits que he vist) de Segundo de Chomón que, entre molts altres, es podrà veure en una de les sessions que la Filmoteca de la Generalitat, a Barcelona, dedicarà a aquest pioner cinematogràfic amb motiu del centenari del seu naixement, que va tenir lloc a Terol el 17 d’octubre del 1871. L’hotel elèctric també forma part de la selecció de 14 peces dirigides per Chomón que, amb una música que va ser expressament composta per l’enyorat Joan Pineda, s’emetran avui dins de la Nit Temàtica programada pel Canal 33.

Realitzada el 1908 per a la casa Pathé amb la participació com a actriu de Julianne Mathieu, artista de vodevil a París que s’havia casat dotze anys abans amb Chomón, L’hotel elèctric és considerada una de les primeres mostres, si no la primera, d’una tècnica d’animació anomenada “pas de maneta” (l’origen de l’stop motion) consistent en la presa successiva d’imatges que, projectades, creen la il·lusió de moviment: filmades fotograma per fotograma, en els intervals es canvia la disposició dels objectes. Tenint present la seva contribució a l’acoloriment a mà de pel·lícules, el “pas de maneta” no va ser l’única innovació d’aquest pioner que, per provar fortuna en una gran ciutat, va arribar a París el 1985, uns mesos abans que els germans Lumière presentessin oficialment el cinematògraf. De Chomón es diu que va seguir les passes del mag Méliès i, certament, molts dels seus films són fantasies plenes d’encanteris, entre les quals Viatges a la Lluna, Júpiter i el centre de la terra, però també va realitzar-ne de caràcter científic i amb un registre documental, com ara, per posar només dos exemples diversos, La boda de Alfonso XIII (1906) i Gerona: la Venecia española (1912).

Treballant entre París, Barcelona i Torí, dedicant-se plenament al món del cinema des de començament del segle XX fins a la seva mort esdevinguda l’any 1929, Segundo de Chomón va dirigir i produir pel·lícules sense aconseguir sempre el reconeixement merescut i passant per dificultats econòmiques. Això va fer que formés part d’equips tècnics i que l’any 1912 s’instal·lés a Torí per treballar amb la productora Itala Films. En aquest període va ser ajudant de direcció, creant els efectes especials del film, de Cabiria (1914), una superproducció històrica dirigida per Giovanni Pastrone. Va ser l’ocasió per tal que Chomón experimentés amb els moviments de càmera amb l’ús de l’anomenat carrello, precedent del travelling. Un esperit tan innovador havia de trobar-se amb Abel Gance, per al qual va treballar a Napoleó (1927) cap al final de la seva vida.