Cultura

Subhasten un capitell gòtic atribuït al mestre Jordi de Déu

Ha estat adquirit aquesta tarda per un col·leccionista particular, en una subhasta a la casa Balclis de Barcelona

El mateix autor va treballar al claustre del monestir de Ripoll i als sepulcres reials de Poblet

Un col·leccionista particular ha adquirit aquesta tarda per 5.000 euros un capitell gòtic, tallat en pedra sorrenca entre finals del segle XIV i principis del XV, en una subhasta a la casa Balclis de Barcelona. Al capitell, hi ha representats diversos personatges coronats, que sostenen a cada mà un llibre i una palma. La composició, els detalls tècnics i formals, i la morfologia dels rostres, fan que la peça es pugui atribuir sense reserves a l’escultor Jordi de Déu, deixeble del cèlebre Jaume Cascalls. El mestre Jordi de Déu era un esclau grec d’origen sicilià que va ser comprat i educat en l’ofici per Cascalls, amb qui va treballar en nombrosos projectes entre 1363 i 1377. Entre 1377 i 1380 va recuperar la llibertat, i després va tenir un període fecund d’activitat que es va allargar fins el 1402 i que el va portar a treballar arreu de Catalunya, sovint per als reis. Són desenes les obres documentades, conservades i/o atribuïdes al mestre en aquesta cronologia.

El capitell de Balclis arriba sense referències clares sobre el seu possible origen, malgrat la relativa bona conservació. Tanmateix i tal com explica Miquel Àngel Fumanal, doctor en Història de l’Art per la UB i professor de la UdG, “la peça dona algunes pistes que podrien, en un futur estudi més aprofundit, ajudar a determinar-ne la procedència. D’entrada, el capitell formava part d’una columna gallonada o quadrilobulada, i per tant, pertanyia a una galeria senyorial o a un claustre”. És coneguda l’experiència de Jordi de Déu en l’obra de claustres, ja que precisament va treballar al de Ripoll a partir del 1390, obrant capitells semblants al de Balclis, però amb una pedra completament diferent. La majoria dels claustres d’aquella època van ser construïts amb pedra calcària nummulítica de Girona, i amb capitells que substituïen les figures per senzilles formes vegetals, de vegades seriades. O sigui que la llista de possibles llocs d’origen del capitell subhastat avui es fa cada cop més petita.

Bona part de l’obra coneguda de Jordi de Déu es concentra a la ciutat de Barcelona i al camp i muntanyes de Tarragona. Allà, el mestre Jordi hi va treballar tant per l’alt clergat i l’alta burgesia com pel rei i la noblesa propera a ell. Un dels privilegis que donava l’ascens dins la cort era, precisament, l’oportunitat de contractar els artistes àulics, com seria el cas de Jordi de Déu, que a partir de 1380 va assumir la direcció dels sepulcres reials de Poblet. En circumstàncies semblants, l’escultor va treballar sovint en els dominis d’un altre cavaller familiar del monarca, Dalmau de Queralt, senyor de Santa Coloma de Queralt.

És menys coneguda l’obra que va deixar el taller de Jordi de Déu a la Catalunya Central. Fumanal explica que “fa alguns anys ja se li va atribuir una mènsula amb cap femení reaprofitada com a pica baptismal, conservada a l’església de Sant Miquel de Manresa. Seria estrany que es tractés d’una obra aïllada. D’altra banda, malgrat que es troba quasi completament desaparegut i molt reformat, hi ha un claustre que ha estat poc comentat per la crítica, però que podria encaixar amb el capitell de Balclis. Les quatre galeries del claustre del castell de Cardona, un dels monuments preferits del país, es van construir amb columnes quadrilobulades i capitells historiats tallats en pedra sorrenca”. Les poques fotografies anteriors al 1936 així ho mostren, malgrat que no es puguin apreciar completament els detalls dels capitells. Com sigui, la implicació de Jordi de Déu i els seu taller en un projecte a Cardona (o un altre monument proper) no seria gens d’estranyar, si es tenen en compte els vincles del llinatge amb la reialesa: l’any 1375 Pere III va elevar de vescomtes a comtes els senyors de Cardona, que eren sempre presents a la seva cort i en la presa de decisions, tant militars com polítiques; Hug II de Cardona s’havia casat amb Blanca d’Empúries, cosina segona de Pere III, i el seu fill, el comte Joan Ramon Folc I, va esdevenir mà dreta dels reis Joan I i Martí l’Humà (mecenes, entre d’altres artistes, del mateix Jordi de Déu).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.