Banksy, del carrer al museu

De grafiter rebel i esmunyedís a creador d’obres amb mitjans tradicionals (gravats, escultures, pintures...) que es venen per milionades. Així és com Banksy s’ha convertit en un dels grans fenòmens artístics del segle XXI. Una firma rere la qual ningú sap qui s’amaga. Una sola persona? Un col·lectiu? Una sofisticada empresa que ha sabut explotar una marca associada a la dissidència i a la provocació? Sigui qui i com sigui, el seu èxit no té parangó. I del carrer ha fet el salt als museus. Ara, als de Barcelona.

El Disseny Hub (Dhub), equipament municipal en procés de reformulació de la seva funció, va obrir ahir l’exposició The art of protest (fins al 13 de març), que ha llogat a l’empresa Sold Out. Segons fonts municipals, no se’ls ha abonat directament cap quantitat: “El Dhub els ha cedit l’espai i ha col·laborat en la producció”, una col·laboració el cost de la qual no han desvelat.

La mostra no està autoritzada pel misteriós artista britànic, però les més de 70 obres que aplega, procedents de col·leccionistes diversos (majoritàriament galeristes), tenen el certificat d’autoria de la seva oficina, Pest Control. Una de les moltes paradoxes que envolten el personatge. L’exposició està fent gira mundial des del 2018, quan es va estrenar a Moscou. A l’Estat espanyol s’ha vist a Madrid i a Màlaga. Hi han passat més de tres milions de visitants. Per a la capital catalana, els seus promotors asseguren que han dissenyat “el millor projecte de tots”, amb material que no s’ha presentat enlloc més.

Com ara dos grafits arrencats dels murs per als quals van ser concebuts i que s’han penjat al vestíbul de l’edifici de la plaça de les Glòries, de manera que tothom els pot veure sense haver de pagar entrada (16,5 euros la general; només és gratuïta per als menors de tres anys). Són els dibuixos d’un guàrdia reial d’Anglaterra orinant i d’una de les seves icòniques rates, amb les quals denuncia la putrefacció del sistema.

Per als fans, l’exposició serà un banquet de les seves peces més famoses. Probablement la que més, la nena que deixa anar un globus en forma de cor, present en una serigrafia i en un vídeo de l’acció que va tenir lloc en una subhasta de Sotheby’s el 2018: Banksy en va programar l’autodestrucció en directe amb una trituradora. No va desaparèixer del tot, però. Les restes es van vendre per 1,2 milions d’euros. I encara van adquirir un preu més alt quan es van tornar a subhastar l’octubre passat: 21,25 milions. Xifres de vertigen que fins i tot ha assolit un pot de pintura en esprai usat per ell. I signat per ell. És un dels primers objectes que es trobaran els visitants. 

“Banksy es riu de la gent que compra les seves obres. Ens fa pensar que alguna cosa no va bé al nostre món”, sosté Alexander Nachkebiya, el comissari de l’exposició. No defuig les contradiccions d’aquestes operacions, però per a ell el que importa és que és “un nou model d’artista que atrau moltíssim la gent, i sobretot els joves. Parla a l’ànima, al cor i a la ment de les persones.” Guerra, riquesa i pobresa, globalització, consumisme, crisi climàtica... són els terrenys que trepitja amb uns treballs estèticament poderosos. La nena que du un paraigua però que es continua mullant, i que va aparèixer per primera vegada en un barri de Nova Orleans poc després de l’huracà Katrina. El manifestant que llança un ram de flors en lloc d’un còctel Molotov. Lenin sobre uns patins de Nike. Crist crucificat aguantant a cada mà una bossa d’anar a comprar. I tants altres.

Les noves tecnologies han ajudat els organitzadors a portar al Dhub el Banksy intraslladable en un museu. L’artista urbà sense tant maquillatge comercial. A través de la realitat virtual, els visitants podran seguir-li la pista creant amb la seva caputxa d’amagatall en ciutats de tot el món.

El socialista Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde i home fort del nou rumb del Dhub, la institució que més diners rebrà del fons de cocapitalitat aprovat aquesta setmana pel govern de Madrid, defensa “desacomplexadament” la línia d’exposicions blockbuster “que arriben al gran públic”, i que també ha implementat al Museu Marítim amb un acord amb una altra empresa, Artemisia. Sold Out ja va portar al Dhub l’exposició de David Bowie, llavors sota l’aixopluc del Museu del Disseny. La de Banksy va ser descartada en un primer moment. Collboni està molt content del títol (The art of protest), que s’ha posat només per a Barcelona, perquè connecta amb una ciutat “molt vinculada a la protesta i a la reivindicació: la Rosa de Foc, la Setmana Tràgica, el no a la guerra”, es va limitar a posar com a exemples.

El recorregut finalitza amb la típica botiga de marxandatge d’aquests productes expositius d’entreteniment massiu. Lemes i imatges de Banksy decoren jocs de cartes (set euros), tasses, calendaris i pòsters (a partir de dotze euros)... Una làmpada de no més d’un pam en forma de rata coronada per una bombeta costa 98 euros. “No podem fer res per canviar el món fins que el capitalisme s’enfonsi. Mentrestant, hem d’anar tots a comprar per consolar-nos.” Paraula de Banksy.

Els seus grafits barcelonins 

En el seu llibre Wall and piece (2005), Banksy va desvelar totes les malifetes que va fer quan va visitar Barcelona a principis del nou mil·lenni. Encara no tenia reputació i, de totes aquestes intervencions, no en queda cap rastre, tan sols les fotografies que en va fer ell. En una de les columnes de l’entrada de l’edifici del Borsí, hi va gestar el grafit d’un elefant transportant un coet al llom. I en una paret de Ciutat Vella, hi va estampar una noia amb una màscara de gas i unes flors a la mà. Més complicacions va tenir per deixar la seva empremta al Zoo. Va marcar les pedres de les gàbies dels pingüins i de les girafes amb la seva signatura, tot i que la idea inicial era també gravar-hi la frase “Riu ara, però un dia estaré al carrer” (al Dhub se’n pot veure una serigrafia d’un mico). No ho va fer perquè va perdre el paper on tenia la traducció en castellà. En lloc d’això, hi va dibuixar les típiques ratlles que fan els presoners per comptar els dies que fa que estan privats de llibertat.