Cultura

Figueres ret un sentit homenatge a Rafel Ramis

Mestre, polític, activista cultural i social va ser home de confiança de Francesc Macià

Una placa el recordarà

L’Ajuntament de Figueres va inaugurar ahir una placa dedicada al mestre, polític i activista social figuerenc Rafel Ramis. La placa es va posar al carrer Forn Baix, on Ramis tenia l’escola, com un acte de recuperació de la memòria recent de la ciutat a través de les seves persones i la seva trajectòria.

El regidor de Cultura, Alfons Martínez, manifesta que aquest reconeixement és important per a la ciutat i que “cal divulgar i donar valor a la trajectòria d’aquells figuerencs que han contribuït no només a fer una ciutat millor, sinó que també han ajudat molts figuerencs a ser més cultes i més lliures”.

Activista i polític

Rafael Ramis i Romans (Figueres, 1880 - 1936), fou un mestre, periodista, polític i activista cultural català. Com a mestre, fou impulsor d’un model innovador d’escola laica a Figueres. Com a polític, participà en la fundació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), l’any 1911. Com a periodista, fou fundador, primer director i col·laborador del setmanari Empordà Federal (1911). Durant vuit anys va ocupar el càrrec de primer tinent d’alcalde (1912-1915) i regidor de l’Ajuntament de Figueres (1920-1923). L’any 1922, Ramis va ser el primer regidor socialista al consistori figuerenc. Va presidir entitats culturals com ara el Casino Menestral Figuerenc (1916), l’Orfeó Germanor Empordanesa (1917-1920) i la comissió delegada de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1920-1923). També va presidir la Mancomunitat de l’Empordà (1922-1923) i va participar en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), l’any 1923. Exiliat a París durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), es va acabar convertint en un home de confiança de Francesc Macià; un fet que el va dur a participar en l’organització dels fets de Prats de Molló. Durant l’exili mantingué una doble militància: Estat Català i la USC. També, durant el seu exili parisenc, la seva defensa del laïcisme el duria a incorporar-se a la maçoneria.

Va retornar a Catalunya l’any 1930 i es va establir a Barcelona. Funcionari del servei de Cèdules de la Generalitat i professor a l’Escola del Treball. Va fundar i presidir l’Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1933-1934). Morí a Figueres el 3 de gener del 1936. Va ser perseguit per maçó deu anys després de la seva mort.L’octubre de 2018 la neta de Rafael Ramis va fer donació del fons Rafael Ramis i Romans, que inclou documentació generada i rebuda pel mestre, periodista, polític i activista cultural figuerenc, a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un comtat als EUA censura un còmic sobre l’Holocaust per incloure nus

Nova York (EUA)

Irene Pujadas, Miquel Cabal, Edgardo Dobry i Joana Masó, Premis Ciutat de Barcelona 2021

barcelona

Ferrater, sempre present

Barcelona

La rua de les formigoneres

barcelona

Pere Portabella: “No soc ningú sense vosaltres”

Girona
Crítica
cinema

La gran Sevigny

MARTA MARÍN-DÒMINE
Directora del Born Centre de Cultura i Memòria

“La memòria sempre fa nosa políticament”

barcelona

Reobriran el monestir de Sant Miquel de Cruïlles

cruÏlles

Leonel Morales obre avui a Girona el cicle Hammerklavier

Girona